30.1.08

Golafres respira!

Sé que heu pensat en fer una aportació.

Sóc conscient que dineu o sopeu fora de casa ben sovint.

Intueixo que de tant en tant us deixeu caure per algun bareto on us agrada anar, o que darrerament heu descobert un pub collonut.

Així doncs, per què no compartiu aquest pou de sabiesa?

16.1.08

Superwoman - Alicia Keys

For all the mothers fighting for better days to come...



Even when I'm a mess
I still put on a vest
with an S on my chest, oh yes
I'm a superwoman

14.1.08

Joseph Stiglitz, alias "Nacho G. López"

Avui he fet un descobriment que he de compartir, difondre, denunciar o riure-me'n, o rebento.

Stiglitz és un premi nobel d'economia, conegut perquè va ser càrrec del Banc Mundial, d'on va ser forçat a dimitir. Entre d'altres, ha escrit el llibre "El malestar de la globalización", on posa a parir el FMI i els EEUU.
Per si els exemples no serveixen per sentenciar el renom del personatge, ho resumirem dient que és un economista molt conegut.

Un cop tenim això, anem cap a l'altra banda.

He recuperat un diari que vaig recopilar qui sap d'on (de la bústia? al metro?) i que no coneixia, i n'havia postposat la seva lectura. Per fi he trobat el moment adequat, i l'he estat fullejant. El diari en qüestió es diu "Gente en Barcelona", és un gratuït amb una tirada de 360.000 exemplars a la ciutat. Pel que llegeixo a la contra, s'edita a altres ciutats; la que té la tirada més gran és Madrid, amb 1.200.000 exemplars. No n'he sabut trobar més informació a internet.
No sé definir la línia editorial, ni l'encaminament dels articles, ni res. És un gratuït més, de moment, amb les seves seccions diverses.
M'he aturat un moment a una entrevista a un metge, sobre la pressió per tal que no s'investiguin els efectes de la radiofreqüència. Déu n'hi do, quin tema tan oblidat, i aquest el treuen del bagul dels records, anem a fer-hi un cop d'ull!
Està clar, que la manera més senzilla de llegir un article és copsar el titular, les negretes, els comentaris de l'entrevistat i... clar està, el típic requadre amb la opinió del pueblo de a pie. I cap allà m'hi van els ulls. El requadre en qüestió és aquest:


Aquí s'hi veuen tres ciutadans amb professions ben variades, per tal de representar l'espectre poblacional del bonic estat espanyol: na Lucía Jiménez (professora), en Nacho G. López (auditor) i Anna Macià ("ama de casa").

Als qui ja heu tingut vista des del primer paràgraf, ara podeu anar a la pestanya del firefox que teniu oberta amb els resultats de la cerca per a la paraula Stiglitz, del google. Els que no, teniu ara els 20 segons necessaris per fer la cerca.
Abans d'endinsar-vos en la bio que hi ha de l'economista a la wikipèdia, clickeu a "imatges", als resultats de la cerca.
Si tots fem servir les mateixes dades de cerca (que sí), segur que us heu trobat amb la foto d'en Nacho G. López com a primera opció.
Quina sorpresa! Joseph, alias Nacho, fa d'auditor i és de Sant Andreu. Com està el món dels economistes, si no tens un auditoria no et fas el sou, que el nobel no dóna de menjar tota la vida, clar.
Havent esbrinat la seva doble vida, no m'estranya que la seva opinió al diari, sobre l'ús del mòbil, sigui aquesta:

"Es una de mis herramientas de trabajo, aunque me he acostumbrado a hablar con el manos libres. me paso horas al teléfono".

La de calers que es deixa aquest home en trucades internacionals.

És ben curiós, que per tal de "generar" la opinió del poble, es crein tres models (professora, auditor i "ama de casa") i a partir d'aquests se'n construeixi una opinió. No us perdeu què diuen na Lucía i l'Anna, que pinta de ser de Ripollet, no en tenen.
Me'n vaig a veure les darreres guardonades pel nobel, a veure si trobo més coincidències.

9.1.08

El talent

Després d'unes quantes discussions internes i externes sobre el talent, m'arriba una apreciació històrica (per descomptat, subjectiva):

El geni es compon d'un dos per cent de talent i del 98 per cent de perseverant aplicació

Ludwig van Beethoven
1770 - 1827, compositor alemany


(Clar que, què havia de dir, ell?)

Un exemple d'aquesta màxima, en el moment actual:

Coneixeu la Britney Spears, oi? Avui a desgrat meu, a l'espai de "El que sona" hi poso el que sembla que és la seva darrera cançó, "Toxic".
En contraposició, el vídeo que pastejo, d'una tal Stevie Ann, fins al dia d'avui desconeguda per mi i, a partir d'ara, talent a tenir en compte que ha versionat l'esmentada cançó.



Pel que fa a la Britney, diga-li perserverant aplicació, diga-li exaltació mediàtica del segle XXI...

8.1.08

Avui en fa 34

I jo que li vaig al darrere, a uns quants anys llum i uns 9 anys vista.



No sé si li agrada aquesta cançó però a mi em recorda certes coses que només li diries a un germà.

(A veure si anava a pensar que el temps només havia passat per a mi)

L'home de les americanes

Xavier Sala i Martín escriu periòdicament a La Vanguardia. A internet hi té els articles publicats i recentment els he descobert.

Aquest senyor és conegut per les seves americanes, pel barça i per la viquipèdia també pots saber qui és exactament.

El darrer publicat és aquest, i tot i que em genera alguns dubtes, està bé llegir-lo per posar-se en context.

I és que aquests dies, no estic per gaire coses més...

6.1.08

Els reis m'han portat un bloc nou

Golafres

Hom ho és, o no ho és.