De tant en tant em pregunto per què és tan complicat poder dir segons què, a segons qui. Encara millor, dir segons què a un segons qui poc definit (una rotllana de gent diversa, per exemple). En qualsevol cas, fer arribar una idea concreta de manera concisa.
A mi, que aquest tema em té presa des de fa un parell d'anys (segurament més des que la Sònia em va regalar, molt encertadament, el llibre que tot just acabo d'acabar), m'agrada trobar de tant en tant exemples complementaris als missatges clars i diàfans; els missatges subtils i misteriosos.
Fa poc he trobat un exemple d'aquests "complementaris", que traspuen simplicitat d'una manera dolça.
S'ha de saber ser complementari, a la vida...
A mi, que aquest tema em té presa des de fa un parell d'anys (segurament més des que la Sònia em va regalar, molt encertadament, el llibre que tot just acabo d'acabar), m'agrada trobar de tant en tant exemples complementaris als missatges clars i diàfans; els missatges subtils i misteriosos.
Fa poc he trobat un exemple d'aquests "complementaris", que traspuen simplicitat d'una manera dolça.
S'ha de saber ser complementari, a la vida...
3 comentaris:
Sí...que difícil, de vegades, omplir de paraules el que sentim o dir amb silencis o interpretar els gestos...
És preciós el vídeo!!
Bona reflexió... i bon video ;)
Puc fer un comentari? o dos?
Publica un comentari a l'entrada