Avui he fet un descobriment que he de compartir, difondre, denunciar o riure-me'n, o rebento.
Stiglitz és un premi nobel d'economia, conegut perquè va ser càrrec del Banc Mundial, d'on va ser forçat a dimitir. Entre d'altres, ha escrit el llibre "El malestar de la globalización", on posa a parir el FMI i els EEUU.
Per si els exemples no serveixen per sentenciar el renom del personatge, ho resumirem dient que és un economista molt conegut.
Un cop tenim això, anem cap a l'altra banda.
He recuperat un diari que vaig recopilar qui sap d'on (de la bústia? al metro?) i que no coneixia, i n'havia postposat la seva lectura. Per fi he trobat el moment adequat, i l'he estat fullejant. El diari en qüestió es diu "Gente en Barcelona", és un gratuït amb una tirada de 360.000 exemplars a la ciutat. Pel que llegeixo a la contra, s'edita a altres ciutats; la que té la tirada més gran és Madrid, amb 1.200.000 exemplars. No n'he sabut trobar més informació a internet.
No sé definir la línia editorial, ni l'encaminament dels articles, ni res. És un gratuït més, de moment, amb les seves seccions diverses.
M'he aturat un moment a una entrevista a un metge, sobre la pressió per tal que no s'investiguin els efectes de la radiofreqüència. Déu n'hi do, quin tema tan oblidat, i aquest el treuen del bagul dels records, anem a fer-hi un cop d'ull!
Està clar, que la manera més senzilla de llegir un article és copsar el titular, les negretes, els comentaris de l'entrevistat i... clar està, el típic requadre amb la opinió del pueblo de a pie. I cap allà m'hi van els ulls. El requadre en qüestió és aquest:
Aquí s'hi veuen tres ciutadans amb professions ben variades, per tal de representar l'espectre poblacional del bonic estat espanyol: na Lucía Jiménez (professora), en Nacho G. López (auditor) i Anna Macià ("ama de casa").
Als qui ja heu tingut vista des del primer paràgraf, ara podeu anar a la pestanya del firefox que teniu oberta amb els resultats de la cerca per a la paraula Stiglitz, del google. Els que no, teniu ara els 20 segons necessaris per fer la cerca.
Abans d'endinsar-vos en la bio que hi ha de l'economista a la wikipèdia, clickeu a "imatges", als resultats de la cerca.
Si tots fem servir les mateixes dades de cerca (que sí), segur que us heu trobat amb la foto d'en Nacho G. López com a primera opció.
Quina sorpresa! Joseph, alias Nacho, fa d'auditor i és de Sant Andreu. Com està el món dels economistes, si no tens un auditoria no et fas el sou, que el nobel no dóna de menjar tota la vida, clar.
Havent esbrinat la seva doble vida, no m'estranya que la seva opinió al diari, sobre l'ús del mòbil, sigui aquesta:
Stiglitz és un premi nobel d'economia, conegut perquè va ser càrrec del Banc Mundial, d'on va ser forçat a dimitir. Entre d'altres, ha escrit el llibre "El malestar de la globalización", on posa a parir el FMI i els EEUU.
Per si els exemples no serveixen per sentenciar el renom del personatge, ho resumirem dient que és un economista molt conegut.
Un cop tenim això, anem cap a l'altra banda.
He recuperat un diari que vaig recopilar qui sap d'on (de la bústia? al metro?) i que no coneixia, i n'havia postposat la seva lectura. Per fi he trobat el moment adequat, i l'he estat fullejant. El diari en qüestió es diu "Gente en Barcelona", és un gratuït amb una tirada de 360.000 exemplars a la ciutat. Pel que llegeixo a la contra, s'edita a altres ciutats; la que té la tirada més gran és Madrid, amb 1.200.000 exemplars. No n'he sabut trobar més informació a internet.
No sé definir la línia editorial, ni l'encaminament dels articles, ni res. És un gratuït més, de moment, amb les seves seccions diverses.
M'he aturat un moment a una entrevista a un metge, sobre la pressió per tal que no s'investiguin els efectes de la radiofreqüència. Déu n'hi do, quin tema tan oblidat, i aquest el treuen del bagul dels records, anem a fer-hi un cop d'ull!
Està clar, que la manera més senzilla de llegir un article és copsar el titular, les negretes, els comentaris de l'entrevistat i... clar està, el típic requadre amb la opinió del pueblo de a pie. I cap allà m'hi van els ulls. El requadre en qüestió és aquest:
Aquí s'hi veuen tres ciutadans amb professions ben variades, per tal de representar l'espectre poblacional del bonic estat espanyol: na Lucía Jiménez (professora), en Nacho G. López (auditor) i Anna Macià ("ama de casa").
Als qui ja heu tingut vista des del primer paràgraf, ara podeu anar a la pestanya del firefox que teniu oberta amb els resultats de la cerca per a la paraula Stiglitz, del google. Els que no, teniu ara els 20 segons necessaris per fer la cerca.
Abans d'endinsar-vos en la bio que hi ha de l'economista a la wikipèdia, clickeu a "imatges", als resultats de la cerca.
Si tots fem servir les mateixes dades de cerca (que sí), segur que us heu trobat amb la foto d'en Nacho G. López com a primera opció.
Quina sorpresa! Joseph, alias Nacho, fa d'auditor i és de Sant Andreu. Com està el món dels economistes, si no tens un auditoria no et fas el sou, que el nobel no dóna de menjar tota la vida, clar.
Havent esbrinat la seva doble vida, no m'estranya que la seva opinió al diari, sobre l'ús del mòbil, sigui aquesta:
"Es una de mis herramientas de trabajo, aunque me he acostumbrado a hablar con el manos libres. me paso horas al teléfono".
La de calers que es deixa aquest home en trucades internacionals.
És ben curiós, que per tal de "generar" la opinió del poble, es crein tres models (professora, auditor i "ama de casa") i a partir d'aquests se'n construeixi una opinió. No us perdeu què diuen na Lucía i l'Anna, que pinta de ser de Ripollet, no en tenen.
Me'n vaig a veure les darreres guardonades pel nobel, a veure si trobo més coincidències.
És ben curiós, que per tal de "generar" la opinió del poble, es crein tres models (professora, auditor i "ama de casa") i a partir d'aquests se'n construeixi una opinió. No us perdeu què diuen na Lucía i l'Anna, que pinta de ser de Ripollet, no en tenen.
Me'n vaig a veure les darreres guardonades pel nobel, a veure si trobo més coincidències.
Entrades
4 comentaris:
Molt Bones Elena!
Sóc la Sònia d'Escoltes (dels Salats vaja....és important no perdre les arrels, i les meves són ben fermes!)
Fa temps que vaig passant per aquí però mira...avui ja no m'he n'he pogut estar de comentar!!
He al·lucinat....de fet, això només acaba d'evidenciar el que ja sabiem: com són capaços de manipular els mitjans de comunicació!!
Clar que també s'ha de ser ben ruc...pq posar la model que anuncia el xampú a Suecia passa...però posar-hi un economista famós....és arriscar-se no?jejeje
Per cert, com q m'han ensenyat que és molt lleig entrar a casa dels altres i després no convidar a la teva...akest és el meu fotolog www.fotolog.com/elmeumon
(encara no m'he animat amb el blog...tot arribarà)
un petonet i kuida't!!
Wola!
Molt bona feina, jo també l'he mirat aquest setmanari, tot i que només el primer número, on sortien cartes de benvinguda (amb foto inclosa) del president Montilla, el batlle Hereu, etc.
M'agrada com escrius, et faré una ullada de tant en tant.
Salut! Quedes convidada als meus 16gramos!
Hola guapa!!!
què fort!!! quina manera d'inventar-se les coses!!! encara ric... però per no plorar!!!
Una abraçada Alenah!
Anna
uaaaaaalaaa....
que fort, no??? 0_0
Publica un comentari a l'entrada