30.3.09

Volar

27.3.09

Què trobes a un llibre que fa temps que no obres?

Segurament, trossos de tu mateixa.

La pérdida

Helena soñó que estaba en su infancia, y no veía nada. Manoteando en la oscuridad, ella pedía ayuda, pedía luz a gritos, pero nadie encendía las lámparas. En aquella negrura no podía ubicar sus cosas, que estaban desparramadas por toda la casa y por toda la ciudad, y ella buscaba lo suyo a tientas en la cerrazón y también buscaba algodón o trapos o lo que fuerra, porque estaba perdiendo sangre a chorros entre las piernas, mucha sangra, cada vez más sangre, y aunque ella no veía nada, sentía aquel río rojo y espeso que se desprendía de su cuerpo y se perdía en las tinieblas.

El libro de los abrazos. Eduardo Galeano

19.3.09

Pensament críptic










Fa dies que veia aquest anunci a les andanes del metro. Em feia venir al cap les classes de batxillerat, el professor de filosofia mirant de despertar inquietuds, les classes analitzant notícies. El primer cop per a moltes orelles sentint esperit crític de la boca d'algú, un docent mirant de despertar-lo entre els seus alumnes.

Penso en la poca capacitat que té un docent per despertar l'esperit crític, en un ambient d'institut. I si parlo de la meva experiència acadèmica, fins a dia d'avui, a banda del professor de filosofia cap altre ha esmentat el terme en concret, i en una valoració general diria que tampoc ha mirat de fomentar-lo.

Per sort és un tros de fusta perenne, per molts talls, contusions, modelatges, guarniments que sofreixi no mor mai, simplement es transforma al compàs dels per quès?.


Per què esdevenir ciutadans amb pensament crític si l'hem d'amagar?

"Educant en la ciutadania" aquí.

17.3.09

Pastilles de colors

















Hom s'enfada amb si mateix perquè es lleva tard (perquè ja no té temps d'esmorzar a casa, perquè ja no té temps de recollir quatre coses, perquè indubtablement ja no va al gimnàs).

Hom es sent derrotat perquè se li escapa l'autobús davant dels nassos (perquè ja no arriba a l'hora, perquè ha d'esperar 15 minuts fins al següent, perquè ha sigut per un pèl que no l'agafa).

Hom es sent sinistre perquè sap que planyer-se és covard, però adonar-se'n i seguir planyent-se és de mala persona.

I quan hom es sent enfadat, derrotat, sinistre, mala persona, recorreria al "tancat per vacasions" com si fos dilluns al matí.
Perquè li falten pastilles de colors per fer-li adonar de l'alegria del dia.

13.3.09

Incongruències

El constant i discret augment de graus en l'inclinació del sol i la impossibilitat de desar la jaqueta.
Les paraules captives i l'engruix constant de la gàbia que les reté.
Passejar dignament per les vides d'altres i dubtar dels quatre passos següents dels propis peus.
Una olor que no és tangible però que s'espera i és present: a sorra, flors d'ametller i el divisiu irrevocable del 20 de març.