Escriu Saramago al seu quadern a internet: "Si yo pudiera, cerraria todos los zoológicos del mundo. Si yo pudiera, prohibiria la utilización de animales en espectaculos de circo." I segueix.
Mentiria si digués que mai m'ha agradat el zoo: quan era petita, com tots els nens i nenes de la ciutat, vaig anar al zoo. Ja no sé si amb els pares o amb l'escola.
Recordo que quan tenia usn 14 anys hi vam anar amb les amigues. Quina visita tan clarivident.
Quan ets petit ho passes bé veient animalons de l'altra punta del món, bèsties exòtiques, plomes de colors llampants, peluixos que es mouen tot sols. Quan ets petit, l'ambientació i l'atretzzo fet amb ciment, fulles de plataner i arbustos et sembla la jungla més feréstega del món.
En aquest cas dic que perdre la imaginació va en detriment de la inocència personal però a favor de la consciència col·lectiva.
A casa mai em van dur al circ, per principi. Puc dir a dia d'avui que no he anat mai al circ, a cap d'ells, tot i saber que n'hi ha que no carretegen animals d'un país a un altre, menys al seu país d'origen. Em sembla d'una fredor i d'una sacietat ególatra exagerada gaudir veient com un tigre fa saltirons als ordres d'un home. És antinatural i indigne. És egoísta fins al límit.
De la mateixa manera em sembla voler demostrar la supremacia al món i les espècies el tenir zoos, on sense fer-los fer saltirons, els tigres també són tancats en gargoles pel divertiment i delit dels ulls humans. Tant s'ho valen, els ulls humans?
Saramago denuncia el cas de la darrera elefant que hi ha al zoo de Barcelona, mortint dia a dia, en el seu espai enreixat.
Què bé que igual que ell, cregui que hi ha mil i una guerres lliurant-se al món per les que cal treballar. I que alhora pensi que les petites guerres en les que les persones decidirem el futur d'un ésser sense veu, són les que per vergonya resulten esquinçadorament òbvies de solucionar.
Llibera a Susi
Mentiria si digués que mai m'ha agradat el zoo: quan era petita, com tots els nens i nenes de la ciutat, vaig anar al zoo. Ja no sé si amb els pares o amb l'escola.
Recordo que quan tenia usn 14 anys hi vam anar amb les amigues. Quina visita tan clarivident.
Quan ets petit ho passes bé veient animalons de l'altra punta del món, bèsties exòtiques, plomes de colors llampants, peluixos que es mouen tot sols. Quan ets petit, l'ambientació i l'atretzzo fet amb ciment, fulles de plataner i arbustos et sembla la jungla més feréstega del món.
En aquest cas dic que perdre la imaginació va en detriment de la inocència personal però a favor de la consciència col·lectiva.
A casa mai em van dur al circ, per principi. Puc dir a dia d'avui que no he anat mai al circ, a cap d'ells, tot i saber que n'hi ha que no carretegen animals d'un país a un altre, menys al seu país d'origen. Em sembla d'una fredor i d'una sacietat ególatra exagerada gaudir veient com un tigre fa saltirons als ordres d'un home. És antinatural i indigne. És egoísta fins al límit.
De la mateixa manera em sembla voler demostrar la supremacia al món i les espècies el tenir zoos, on sense fer-los fer saltirons, els tigres també són tancats en gargoles pel divertiment i delit dels ulls humans. Tant s'ho valen, els ulls humans?
Saramago denuncia el cas de la darrera elefant que hi ha al zoo de Barcelona, mortint dia a dia, en el seu espai enreixat.
Què bé que igual que ell, cregui que hi ha mil i una guerres lliurant-se al món per les que cal treballar. I que alhora pensi que les petites guerres en les que les persones decidirem el futur d'un ésser sense veu, són les que per vergonya resulten esquinçadorament òbvies de solucionar.
Llibera a Susi
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada