17.3.09

Pastilles de colors

















Hom s'enfada amb si mateix perquè es lleva tard (perquè ja no té temps d'esmorzar a casa, perquè ja no té temps de recollir quatre coses, perquè indubtablement ja no va al gimnàs).

Hom es sent derrotat perquè se li escapa l'autobús davant dels nassos (perquè ja no arriba a l'hora, perquè ha d'esperar 15 minuts fins al següent, perquè ha sigut per un pèl que no l'agafa).

Hom es sent sinistre perquè sap que planyer-se és covard, però adonar-se'n i seguir planyent-se és de mala persona.

I quan hom es sent enfadat, derrotat, sinistre, mala persona, recorreria al "tancat per vacasions" com si fos dilluns al matí.
Perquè li falten pastilles de colors per fer-li adonar de l'alegria del dia.

3 comentaris:

Aida ha dit...

tu pensa que els humans som els mes imperfectes de tots els essers vius que poblen la Terra. Anims!

sònia ha dit...

I les pastilles de colors poden ser fàcilment una conversa divertida, un somriure inesperat, una dutxa calentona o un dinar amb bona companyia...
Tot allò que quan ja ets al vespre, et fa pensar que al cap i a la fi el dia no ha estat pas tan desastrós!

e. ha dit...

sí, tota la raó.

sempre trobes el flascó de píldores quan menys t'ho esperes :)