17.5.09

Avui comença tot

Tornava cap a casa i m'ha vingut aquesta frase al cap: ça commence aujourd'hi. És el títol d'una pel·licula que vaig veure fa temps, un bon punt de partida sobre el debat educatiu escolar. La recomano molt.
Sense voler analitzar molt per què aquesta pel·licula, la frase en si m'ha tornat, crec, per un cert ordre mental que tots tenim. Per fer un punt i seguit, endreçar el fet fins ara i treure de calaixos allò que tenia desat, tot afegint-hi el pres recentment. Tot comença de nou.

No vull explicar què ha estat aquest cap de setmana, perquè ara mateix ni ho sabria ni ho voldria resumir. Però ara és quan començo a adonar-me mica en mica del que ha anat succeïnt i, sobretot, del que comportarà.

Deia que tornava a casa i m'ha vingut aquesta frase al cap, però hores abans al matí, he començat el dia llegint unes paraules de Rudyard Kipling; "Si". El qui va inspirar tota una metodologia educativa amb el seu llibre de la selva, també m'ha inspirat a nivell concret i íntim a mi. I ara és quan començo a lligar caps, a entendre per quès i plantejar-me més preguntes. I el que em satisfà més és, avui al vespre, estar valorant la vessant més emocional del que una revisió de tot un plantejament que et creus fins la medul·la: els companys i amics amb qui fem el que fem i som el que som.

Crec que no és el moment per analitzar, però sí com a mínim de sopesar quan pesa ara la motxilla que duem a l'esquena, farcida de tot el que creiem i volem. Vaig saber d'algú que, fent una carta per a si mateixa, va renovar aquesta sensació uns anys després quan la va tornar a llegir, i de nou va tenir la oportunitat de fer una parada al camí per aprendre del que havia aconseguit i aprendre del que quedava per fer.

Si

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,

Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l'atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”

Si pots parlar amb multituds mantenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu.

Rudyard Kipling

5.5.09

Entre primavera i juny

La primavera altera. Avui fa sol i surts en màniga curta, i en sortir de la feina al migdia està encapotat. Amb una mica de sort arribaràs a casa i encara no haurà caigut el xàfec previ a la nova onada de sol.
L'endemà t'enduràs la jaqueta i sabata tancada i a mig matí patiràs atacs de calor perquè la rebequeta t'està de més.
L'ànim és ben bé un carretó de muntanya russa. La feina s'acumula i a vegades no la desencalles, perquè tu no et desencalles. A tothom l'ataca un sentiment apressat quan s'està caminant més aviat a poc a poc.

S'atansa el juny i comencen a acabar-se coses, quan n'estàs començant de noves. I no acabes d'acabar-ne bé unes ni acabes de començar bé les altres. Està arribant l'estiu i les petites batalles són campionats de primera que no saps valorar quan has guanyat, i una remor a dins el cap fa que no pensis en les guerres que vindran quan hagi passat l'estiu i comenci la tremenda època fins a l'octubre.

I podria començar un bloc nou?