17.5.09

Avui comença tot

Tornava cap a casa i m'ha vingut aquesta frase al cap: ça commence aujourd'hi. És el títol d'una pel·licula que vaig veure fa temps, un bon punt de partida sobre el debat educatiu escolar. La recomano molt.
Sense voler analitzar molt per què aquesta pel·licula, la frase en si m'ha tornat, crec, per un cert ordre mental que tots tenim. Per fer un punt i seguit, endreçar el fet fins ara i treure de calaixos allò que tenia desat, tot afegint-hi el pres recentment. Tot comença de nou.

No vull explicar què ha estat aquest cap de setmana, perquè ara mateix ni ho sabria ni ho voldria resumir. Però ara és quan començo a adonar-me mica en mica del que ha anat succeïnt i, sobretot, del que comportarà.

Deia que tornava a casa i m'ha vingut aquesta frase al cap, però hores abans al matí, he començat el dia llegint unes paraules de Rudyard Kipling; "Si". El qui va inspirar tota una metodologia educativa amb el seu llibre de la selva, també m'ha inspirat a nivell concret i íntim a mi. I ara és quan començo a lligar caps, a entendre per quès i plantejar-me més preguntes. I el que em satisfà més és, avui al vespre, estar valorant la vessant més emocional del que una revisió de tot un plantejament que et creus fins la medul·la: els companys i amics amb qui fem el que fem i som el que som.

Crec que no és el moment per analitzar, però sí com a mínim de sopesar quan pesa ara la motxilla que duem a l'esquena, farcida de tot el que creiem i volem. Vaig saber d'algú que, fent una carta per a si mateixa, va renovar aquesta sensació uns anys després quan la va tornar a llegir, i de nou va tenir la oportunitat de fer una parada al camí per aprendre del que havia aconseguit i aprendre del que quedava per fer.

Si

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,

Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l'atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”

Si pots parlar amb multituds mantenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu.

Rudyard Kipling

5 comentaris:

Minerva ha dit...

M'ha agradat molt! SI!
Aviam si ara començaré a aficionar-me a llegir blogs...jejej

Ainetta ha dit...

És bo parar a pensar, i fer pensar als altres, i que altres et facin pensar, i que puguis compartir tots aquests pensaments. Encara que pensar et faci plantejar dubtes o inseguretats, encra que pensar et pugui col·lapsar, encara que pensar et faci sentir molt més les emocions perquè t'ajuda a entendre-les. Parar-te a pensar, de tant en tant, malgrat tot això, és bo si ho pots compartir amb companys i amics.
Gràcies per tot a tu.

Nani ha dit...

Realment m'ha agradat molt Elena, i la reflexió de l'Aina és molt encetada, pensar és bo, encara que et faci mal. També m'agradaria compartir els meus sentiments amb tu. Passa't pel meu bloc:

http://anna-tatsuki.blogspot.com/

sònia ha dit...

Les reflexions, la feina, les hores invertides, els nervis viscuts, tot... té molt més sentit quan pots compartir-ho gent que creu i s'estima el projecte tant com tu, i que fan que el camí estigui ple d'aprenentatges i somriures!

Em sento molt afortunada!;)

Unknown ha dit...

No sabia que escrivies un blog, està molt bé! Res, gràcies per tot a tu, per "enredar-me" un altre cop i fer-me adonar de les ganes que tenia de tornar a treballar en un projecte que és tan meu i del qual me n'havia despenjat tant!
Qui ho diria que tanta feina, tant debat i tants pensaments ens poden omplir tant, oi?
Potser aquesta serà l'última (o gairebé) etapa del punt i a part que et comentava l'altre dia?

Queda pendent un sopar, eh?