10.3.08

Perrea, perrea

No és la Terribas tallant al Xavi Coral a mig especial d'eleccions. No són els resultats electorals. No és el partit nefast que he vist des de la graderia, que a aquests xavals els pesa el cul (i quina pena fa). No és fer kilòmetres com una boja sense que te'ls paguin. No és no poder dormir fins més enllà de les 8. No és fer una classe i dur-se les mans al cap pensant "quanta feina a fer, senyor".

El millor del diumenge, i ja em perdonareu si penseu que és una frivolitat, és assabentar-me que Rodolfo Chiquilicuatro ha guanyat el concurs per tal d'esdevenir el candidat espanyol a Eurovisión, amb una guarrería de cançó anomenada Chiqui chiqui, que vàren fer (i apunto però no crec que l'erri) els guionistes del Buena, havent-se despertat de la migdiada i abans de fer el cafè.

Les coses com són. Aquest país, és hu que és. Doncs clar que sí, com a mínim, em pixo de riure.

3 comentaris:

Anna Albareda ha dit...

Doncs potser sí que és millor riure, per no plorar. Realment vivim en un país, en un estat, que no sé com definir-lo.... fa pena, realment, fa molta pena... i sobretot, fa pena que la gent es pensi que votar PSOE és votar a les esquerres.... buf!

Anònim ha dit...

si si....suposo que és millor riure que plorar (jo ja em vaig indignar en el seu moment!!jejeje)

En tot cas que quedi clar:

Això NO és españa!!!!!

Daniel Rodríguez ha dit...

diguessim que finalment s'han pres Eurovision com el que realment es:

una broma.