Aquest cap de setmana he estat fora. Com que no he pogut visitar gaire el meu destí, ja que es tractava d'una reunió, i donat el fet que viatjava sola, he tingut temps per fer un munt de coses durant el viatge. La veritat, és que sobretot he llegir.
Van ser unes dotze hores de vol entre l'anada i la tornada, i de veritat que les he gaudit com mai. Si bé és cert que viatjar sola és força pesat, també és veritat que tenir tandes de 3 hores per a fer coses amb un silenci més o menys raonable s'agraeix molt.
Des de Barcelona a Frankfurt vaig llegir dos diaris, i em vaig empassar una tercera part del llibre del cap de setmana. Per a mi aquesta afirmació ja és la felicitat absoluta, però com que potser no tothom comparteix la meva predisposició a la lectura, puc donar unes raons numèriques (que sempre queden molt bé i fan més seria una explicació), tot i que no gaire precises he de dir... I és que, pel cap baix, feia any i mig que no llegia dos diaris d'edició impresa, un darrere l'altre. És cert que cada matí quan engego l'ordinador visito les pàgines web dels diaris, també estic subscrita a mailings de diaris de fora, i altres coses que al final em passen per alt perquè segueixo tenint el mateix problema de temps, sigui edició impresa o digital. Però el fet és que la sensació d'un diari a les mans m'omple de satisfacció. Així que ja podeu imaginar la duplicitat de la felicitat, quan en tinc dos.
De Frankfurt a Vilnius vaig concentrar-me en el llibre, i vaig arribar a la meitat d'aquest. Els diaris els vaig deixar a banda, bàsicament pel meu domini nul de l'alemany.
En el trajecte de tornada, fins a Frankfurt, endinsada en el llibre camí de l'estocada final d'aquest. I en el darrer dels vols, fins a la ciutat, vaig fer una mica de premsa internacional al hall, i un cop a la cabina, les hostesses van repartir unes quantitats irrisòries de vanguardies i periódicos, que encara no sé ben bé per quin atzar em van arribar a les mans, amb els titulars d'en Maragall en portada.
Finalment, pensava en les darreres 10 pàgines que amenitzaríen el viatge en tren, però com era de suposar (amb tanta premsa que ho veia a venir), la renfe no funcionava pas, així que vaig finalitzar el cap de setmana lector a un autobús que es dirigia exclusivament a Barcelona Sants (i quin gaudi, tornar al país!...).
You may find yourself, out on a limb for me
Could you expect it as a part of your destiny
Moloko
Van ser unes dotze hores de vol entre l'anada i la tornada, i de veritat que les he gaudit com mai. Si bé és cert que viatjar sola és força pesat, també és veritat que tenir tandes de 3 hores per a fer coses amb un silenci més o menys raonable s'agraeix molt.
Des de Barcelona a Frankfurt vaig llegir dos diaris, i em vaig empassar una tercera part del llibre del cap de setmana. Per a mi aquesta afirmació ja és la felicitat absoluta, però com que potser no tothom comparteix la meva predisposició a la lectura, puc donar unes raons numèriques (que sempre queden molt bé i fan més seria una explicació), tot i que no gaire precises he de dir... I és que, pel cap baix, feia any i mig que no llegia dos diaris d'edició impresa, un darrere l'altre. És cert que cada matí quan engego l'ordinador visito les pàgines web dels diaris, també estic subscrita a mailings de diaris de fora, i altres coses que al final em passen per alt perquè segueixo tenint el mateix problema de temps, sigui edició impresa o digital. Però el fet és que la sensació d'un diari a les mans m'omple de satisfacció. Així que ja podeu imaginar la duplicitat de la felicitat, quan en tinc dos.
De Frankfurt a Vilnius vaig concentrar-me en el llibre, i vaig arribar a la meitat d'aquest. Els diaris els vaig deixar a banda, bàsicament pel meu domini nul de l'alemany.
En el trajecte de tornada, fins a Frankfurt, endinsada en el llibre camí de l'estocada final d'aquest. I en el darrer dels vols, fins a la ciutat, vaig fer una mica de premsa internacional al hall, i un cop a la cabina, les hostesses van repartir unes quantitats irrisòries de vanguardies i periódicos, que encara no sé ben bé per quin atzar em van arribar a les mans, amb els titulars d'en Maragall en portada.
Finalment, pensava en les darreres 10 pàgines que amenitzaríen el viatge en tren, però com era de suposar (amb tanta premsa que ho veia a venir), la renfe no funcionava pas, així que vaig finalitzar el cap de setmana lector a un autobús que es dirigia exclusivament a Barcelona Sants (i quin gaudi, tornar al país!...).
You may find yourself, out on a limb for me
Could you expect it as a part of your destiny
Moloko
Entrades
2 comentaris:
Que guai tenir aquests moments per tu, per poder pensar, endreçar idees i descansar de tot i de tothom:P
Jo els hauria de trobar també, moments per endreçar el cap i que t'ajuden a veure el que t'envolta amb una mica més de claredat.
si no fos pel mal que et queda d'anar encaixonada amb un avión, no està malament
salutacions
Publica un comentari a l'entrada