Peli vista: Un funeral de muerte

Els anglesos, darrera d'aquella imatge de pingüins assenyats amb el rellotge a una mà i el té a un altre, tenen un món interior que no se l'acaben. I això t'ho trobes sobretot, al cinema.

Avui hem fet una visita llampec al cinema i hem vist Un funeral de muerte. Com sempre, la traducció no s'ha guanyat les garrofes (Death at a funeral, és el seu títol original). En les darreres 24 hores n'havia sentit dos comentaris ben afortunats, i hem decidit apostar pel vox populi.

Com deia, els anglesos tenen un món immens per dins, si el compares amb la seva imatge exterior (aquesta imatge plena de tòpics), i és per això que quan et serveixen en safata una comèdia de "les seves", et fa riure encara que sigui per la comparació absurda entre els estereotips i la barrera que trenca el que és políticament correcte, a pantalla.

A mi personalment m'ha fet riure, i bé. No cau en el caca-pedo-pis (que és més recorrent en les pelis de l'altra banda del xarco), però té el seu caca-pedo-pis particular; aquella comicitat anglesa més refinada però que en definitiva rasca en les baixeses i en els absurds quan cal.

Així que saltant-se les poques ganes que dóna de per si el títol, la recomanació seria que si tens una estona per evadir-te i no et vols menjar gaire el cap, tria aquesta comèdia. Hi ha un salt qualitatiu, i hauràs aconseguit el que vols.