De nocturnitats

Hores d'ara tots ja hem sentit la voluntat d'Educació de suprimir el batxillerat nocturn.
Segurament l'hem sentit, i ens ha passat més o menys per alt. Que Educació es proposés que s'hagués de suprimir el batxillerat diürn no seria res més que una bajanada pròpia del dia dels innocents.

Però com les coses les mires des d'un altre filtre quan hi has tingut algun contacte, he de dir que per a mi això va més enllà d'una simple notícia que transcendirà en una decisió poc encertada.

Per qüestions diverses, vaig acabar els meus estudis secundaris amb el batxillerat nocturn. De fet, el sistema educatiu m'havia "redreçat" a fer un curs de grau mig i quan feia una setmana que hi era, vaig veure que necessitava fer quelcom que anés una mica més enllà. Però treballant, és força difícil compaginar les dues coses alhora. Així que la opció va ser el batxillerat nocturn.

Una de les qualitats d'aquesta opció, al menys al centre on jo el vaig fer, és que et guardaven les notes. És a dir, que no es donava per descomptat que faries amb els dos anys totes les assignatures, ja que la gent que es troba al nocturn s'ha de repartir les hores en qüestions ben diverses. Això, que sembla un avantatge per sobre dels qui cursen diürn, per mi és l'igualació de condicions necessària, entre uns i altres. És clar, d'exemples n'hi ha cabassos, i de gent que ho aprofita (o més ben dit ho desaprofita) n'hi ha, també.

Per descomptat que ara miro enrere i me'n ric una mica de les vicissituds de cursar les matèries del batxillerat. Però com he dit, les condicions no són sempre favorables, i cal tenir en compte que van canviant amb el pas del temps. Que no som persones homogènies, però no per caràcter d'humà (tu has nascut ric i jo pobre, o similars), sinó per qüestions conjunturals. I per tant, sí que és necessari fer un esforç estructural quan les condicions ho requereixen.

Si després de la primera setmana fent el curs de grau mig, no hagués existit la possibilitat de cursar el batxillerat nocturn, segurament no l'hagués fet. O qui sap, renunciant a altres coses, comprometent-me o descomprometent-me d'altres coses, que m'han aportat tant o més que cursar el batxillerat.
Segur que no s'hagués enfonsat el món, però el que sí que és cert és que hagués estat més feixuc arribar una mica més enllà, no quedar-me encapsulada en uns condicionants, donar-me la oportunitat d'avançar.

Així que, ja no em poso em temes Bolonyils, i la incapacitat de conciliar les vides reals amb les vides que volem fitar. Estem parlant, com deia, dels dos darrers anys d'una educació secundària ben bàsica. Dels dos anys que si curses, et fan d'accés a molts llocs, i si no, et quedes on estàs.

Mantenir les ambicions dels qui se les poden permetre està molt bé, però també s'ha de poder vetllar pels somnis dels qui no ho tenen tan fàcil.

Aquesta cançó del Manolo, segons com, em fa pensar que totes les coses que hem fet han hagut d'estar ben fetes, o si més no, quelcom de bo n'hem hagut de treure.
L'experiència és un grau, que diuen.