9.4.09

Cinc moments d'un lloc que ja coneixia






















Road trippin' with my two favourite allies






















Dos boixacs arriben al pas per Albió





















Una lluna pròpia a la tenda





















La rosada que precedeix a un dia de sol



























Mirar amunt i no enlluernar-se

1 comentari:

pablo ha dit...

perquè tinc la sensació que mai em cansaré de fer campaments?

quanta melancolia!

:)