Road trippin' with my two favourite allies
Dos boixacs arriben al pas per Albió
Una lluna pròpia a la tenda
La rosada que precedeix a un dia de sol
Mirar amunt i no enlluernar-se
9.4.09
Cinc moments d'un lloc que ja coneixia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
perquè tinc la sensació que mai em cansaré de fer campaments?
quanta melancolia!
:)
Publica un comentari a l'entrada