5.5.09

Entre primavera i juny

La primavera altera. Avui fa sol i surts en màniga curta, i en sortir de la feina al migdia està encapotat. Amb una mica de sort arribaràs a casa i encara no haurà caigut el xàfec previ a la nova onada de sol.
L'endemà t'enduràs la jaqueta i sabata tancada i a mig matí patiràs atacs de calor perquè la rebequeta t'està de més.
L'ànim és ben bé un carretó de muntanya russa. La feina s'acumula i a vegades no la desencalles, perquè tu no et desencalles. A tothom l'ataca un sentiment apressat quan s'està caminant més aviat a poc a poc.

S'atansa el juny i comencen a acabar-se coses, quan n'estàs començant de noves. I no acabes d'acabar-ne bé unes ni acabes de començar bé les altres. Està arribant l'estiu i les petites batalles són campionats de primera que no saps valorar quan has guanyat, i una remor a dins el cap fa que no pensis en les guerres que vindran quan hagi passat l'estiu i comenci la tremenda època fins a l'octubre.

I podria començar un bloc nou?

2 comentaris:

eva ha dit...

Un blog nou?? A bodes em convides!

Ànim, que la muntanya russa passa de seguida i arriba la calor i la platja.

sònia ha dit...

Cada any per aquestes dates ens trobem parlant dels símptomes de l'Astènia primaveral... però l'Eva té raó, això passa de seguida!

Pel que fa al bloc, crec que hauries de promocionar més les paraules abocades a Marcescible...i que consti que ho dic com a seguidora que en sóc!!:P