12.3.08

De malparits, el món n'és ple

Hi havia una vegada un artista que veient-se en la potestat d'obrir els ulls de la humanitat a les veritats més severes de la vida, va decidir crear una obra d'art per tal de transmetre'ns als simples mortals, tot un reguitzell d'idees que tan sols ell podia conjuminar al cap.

Com que el que mola és ser un artista in, va decidir fer una performance on hi participés un ésser viu. Com que ell havia de seguir imaginant i creant obres per trencar esquemes, va decidir agafar un gos del carrer de la seva ciutat i va preguntar-li si volia participar de la seva obra d'art. Els gossos, que a oïda nostra - els simples mortals - no parlen, li va dir a ell sense pensar-s'hi que sí, i tant! Qui no voldria esdevenir una icona de la transgressió visual...

Llavors l'artista va exposar la seva obra, que va ser aquesta:




Si el veieu un dia pel carrer, li escupiu a la cara.

De mentre podeu signar per tal que no es torni a reproduir aquesta vexació, perquè sí, hi ha més malparits al món que es troben per pensar en coses transgressores i artístiques, en aplegar-les a un mateix espai i anomenar-ho Bienal de Artes Visuales de Costa Rica.
Si algun dia veieu una obra d'art seva, allibereu-la i allibereu-vos vosaltres d'aquesta transgressió tan in, que s'oblida que tots som simples éssers, éssers simples.

4 comentaris:

Sandra ha dit...

Hola... em van enviar unn correu fa dies explicant-me el tema. La veritat és que em vaig quedar blanca literalment i em vaig començar a marejar (suposo que és el que té viure amb un zoològic a casa i ser inestable emocionalment)vaig enviar un correu a una fundació preguntant si era cert el tema, ja que de vegades s'envien coses d'aquestes (com el tema dels gatets quadrats) que acaben sent falses. No he rebut resposta de la fundació, i permet-me que no obri el link del youtube, que ara estic "sola" a casa i només de veure'l he começat a veure alguna estrelleta.

Apa, et segueixo llegint.

Records!

brufus ha dit...

N'havia sentit a parlar... Però pensava que era, almenys en un 75%, una llegenda urbana.

Pel que em van explicar, li han demanat que repeteixi "l'obra" no sé on.

Doncs a mi, la veritat, em sembla molt bé! De fet, tinc una idea per millorar la performance.

El lliguem a ell, pels canells , i el turmells. I li posem un plat suculent ben a la vora, però sense que hi pugui arribar.

Aleshores tracta d'analitzar la reacció humana a la gana, a veure si es capaç d'arrencar-se mans i peus abans de morir de gana. Està clar que si l'individu en qüestió s'arrenca dites extremitats, se li retira el plat de menjar, si se li tira sal i vinagre a les zones amputades, i es grava els seus gemecs en un CD. I aquí tenim una gran mostra d'art trencador (amputador).

Segur que ell l'autor ho entendria, per l'art tot s'hi val, no? Aconseguir que les persones es quedin palplantades, encara que sigui vomitant, és l'objectiu?

En fi, espero que la sandra (hola sandra, què tal?) tingui raó i que tal com em pensava sigui llegenda urbana.

siau

eva ha dit...

A mi també em fa sensació de llegenda urbana, tot i que a vegades preferim no creure possible el que no voldríem que ho fos.

En qualsevol cas, només la idea m'horroritza.

Daniel Rodríguez ha dit...

De fet, es mig llegenda urbana, mig veritat. Poc despres de que sortis aquest video la sala on es va exposa va emetre un comunicat explicant la seva versio dels fets. I tot i que a mi igualment la idea no m'acaba d'agradar, no es el mateix. Ja que segons el comunicat, no es cert que estiguessin matant l'animal de gana ja que sembla ser que aquest gos nomes hi era 3 hores al dia alla davant de tothom i que despres algu el cuidava, el passejava i li donava de menjar. Despres de 3 dies d'exposicio, el gos es va escapar.

Poc despres, a la bienal d'art sudamericà se li va demanar que repetis l'obra pero no se si ho va fer.

Tot i aixi, el fer servir un animal d'aquesta manera no m'acaba de fer el pes...