Context polític: per raons x que ara no exposaré, li poso un password a l'ordinador. Per tal de fer-ho em demana que posi dos cops el password: escriure i reescriure. Ho faig.
Avui, quan engego l'ordinador, em demana el password i l'escric. És incorrecte. Com? D'acord, sense la primera lletra en majúscula. És incorrecte. A veure doncs, amb totes les lletres en majúscula. És incorrecte. Perplexitat. Torno a clicar un número de vegades que ara no me'n recordo, les tres versions del password. És incorrecte. Anem a pams, perquè jo no m'equivoco escrivint (que per a algo ha de servir la mecanografia feta). Torno a provar el password que sé que vaig escriure (i reescriure). És incorrecte.
Decideixo agafar un sant full i un beneit boli per tal de començar a fer permutacions de possibilitats de lletres; en quin moment m'he equivocat (entenem que potser sí que vaig escriure 2 cops malament el password), a les últimes lletres? Potser m'he oblidat de posar la última. Potser he canviat l'ordre de les dues últimes.
Després d'un lapse que dura uns deu minuts provant paraules sense sentit, fent un càlcul ràpid veig la llum i veig que la probabilitat que encerti on carai hi ha l'error (si és que n'hi ha un), és una entre un número que no hi cap a la calculadora.
Avui la tindrem grossa.
Cronologia dels processos:
1. Agafo el telèfon i truco al Pep per dir-li que l'he espifiat amb l'ordinador. Sembla ser pel soroll que el Pep està fent salt amb paracaigudes. No sento res a excepció de "estic a la moto".
2. El Pep em truca sense que sembli que l'embolcalla un vent huracanat, m'explica que el telèfon se li despenja sol, i jo li explico el context polític. Em diu que té solució. En aquest moment no penso en el càlcul de probabilitat i me'l crec.
3. Em diu que engegui de nou l'ordinador, i que quan s'estigui engegant apreti la tecla shift. M'explica que, en ocasions, quan s'apreta la tecla shift apareix al llistat d'usuaris el que, em diu, s'anomena L'ADMINISTRATOR (ho escric en majúscula perquè en aquell moment em sona a un nom molt poderós, d'un cert caire disciplinat, com alemany), i que amb una mica de sort amb L'ADMINISTRATOR podré accedir a la sessió.
4. Mentre m'explica qui és L'ADMINISTRATOR ja tinc l'equip reiniciant, i jo amb el dit clavat al shift. Quan apareix la pantalla per seleccionar usuaris, L'ADMINISTRATOR no hi és. Una mica de destrempada amb la disciplina alemanya inexistent.
5. El Pep em diu que tot es pot solucionar. Me'l crec perquè ell en sap. Em diu que torni a reiniciar l'ordinador i que apreti F8, en intèrvals de 2 segons. Aquesta acotació em sembla molt professional i em retorna a la tranquilitat per uns moments. Quan l'ordinador es reinicia, crec que pico l'F8 en l'intèrval de 0.2 segons, per allò dels nervis. Però funciona igual. Apareix una pantalla i per instrucció telefònica selecciono el modo a prueba de fallos.
6. El modo a prueba de fallos és quan les finestres i els icones de la pantalla són tan grans que no hi caben, i amb una mica de mala sort no veus segons quines coses. L'ordinador segueix carregant-se i apareix la pantalla de selecció d'usuaris. L'ADMINISTRATOR ha vingut a la festa. Emoció no continguda, vítores y alabanzas telefòniques.
7. Just quan el Pep em diu "ara tindria guasa que ens demanés un password L'ADMINISTRATOR", hi clico a sobre i em demana un password. Destrempada total. El Pep em demana que posi el password que havia posat, sí, l'orginal, l'únic, el que els meus dits llargueruts escriuen sense equivocació. Windows em dóna la benvinguda. Satisfacció.
Així que ja ho sabeu; sí, té solució (i aquí em deixo la txuleta, per si hi ha una propera espifiada!).
Avui, quan engego l'ordinador, em demana el password i l'escric. És incorrecte. Com? D'acord, sense la primera lletra en majúscula. És incorrecte. A veure doncs, amb totes les lletres en majúscula. És incorrecte. Perplexitat. Torno a clicar un número de vegades que ara no me'n recordo, les tres versions del password. És incorrecte. Anem a pams, perquè jo no m'equivoco escrivint (que per a algo ha de servir la mecanografia feta). Torno a provar el password que sé que vaig escriure (i reescriure). És incorrecte.
Decideixo agafar un sant full i un beneit boli per tal de començar a fer permutacions de possibilitats de lletres; en quin moment m'he equivocat (entenem que potser sí que vaig escriure 2 cops malament el password), a les últimes lletres? Potser m'he oblidat de posar la última. Potser he canviat l'ordre de les dues últimes.
Després d'un lapse que dura uns deu minuts provant paraules sense sentit, fent un càlcul ràpid veig la llum i veig que la probabilitat que encerti on carai hi ha l'error (si és que n'hi ha un), és una entre un número que no hi cap a la calculadora.
Avui la tindrem grossa.
Cronologia dels processos:
1. Agafo el telèfon i truco al Pep per dir-li que l'he espifiat amb l'ordinador. Sembla ser pel soroll que el Pep està fent salt amb paracaigudes. No sento res a excepció de "estic a la moto".
2. El Pep em truca sense que sembli que l'embolcalla un vent huracanat, m'explica que el telèfon se li despenja sol, i jo li explico el context polític. Em diu que té solució. En aquest moment no penso en el càlcul de probabilitat i me'l crec.
3. Em diu que engegui de nou l'ordinador, i que quan s'estigui engegant apreti la tecla shift. M'explica que, en ocasions, quan s'apreta la tecla shift apareix al llistat d'usuaris el que, em diu, s'anomena L'ADMINISTRATOR (ho escric en majúscula perquè en aquell moment em sona a un nom molt poderós, d'un cert caire disciplinat, com alemany), i que amb una mica de sort amb L'ADMINISTRATOR podré accedir a la sessió.
4. Mentre m'explica qui és L'ADMINISTRATOR ja tinc l'equip reiniciant, i jo amb el dit clavat al shift. Quan apareix la pantalla per seleccionar usuaris, L'ADMINISTRATOR no hi és. Una mica de destrempada amb la disciplina alemanya inexistent.
5. El Pep em diu que tot es pot solucionar. Me'l crec perquè ell en sap. Em diu que torni a reiniciar l'ordinador i que apreti F8, en intèrvals de 2 segons. Aquesta acotació em sembla molt professional i em retorna a la tranquilitat per uns moments. Quan l'ordinador es reinicia, crec que pico l'F8 en l'intèrval de 0.2 segons, per allò dels nervis. Però funciona igual. Apareix una pantalla i per instrucció telefònica selecciono el modo a prueba de fallos.
6. El modo a prueba de fallos és quan les finestres i els icones de la pantalla són tan grans que no hi caben, i amb una mica de mala sort no veus segons quines coses. L'ordinador segueix carregant-se i apareix la pantalla de selecció d'usuaris. L'ADMINISTRATOR ha vingut a la festa. Emoció no continguda, vítores y alabanzas telefòniques.
7. Just quan el Pep em diu "ara tindria guasa que ens demanés un password L'ADMINISTRATOR", hi clico a sobre i em demana un password. Destrempada total. El Pep em demana que posi el password que havia posat, sí, l'orginal, l'únic, el que els meus dits llargueruts escriuen sense equivocació. Windows em dóna la benvinguda. Satisfacció.
Així que ja ho sabeu; sí, té solució (i aquí em deixo la txuleta, per si hi ha una propera espifiada!).
Entrades
7 comentaris:
Incidècies tècniques bon dia, l'aten el Pep, en què el puc ajudar ? ...
Jajaja ... Quines coses, la informàtica sempre és tant emocionant !
A disposar ^__^
Jajajaja, menys mal que al final te n'has sortit!!!!
Buah tot això m'ha generat moltes inquietuds.
En primer lloc vull remarcar una cosa, la informàtica és un 90% ciència i tecnologia (matemàtiques, lògica, física,...) i un 10% de màgia. Sí, sí, en serio, jo encara espero trobar-me una assignatura en el meu pla d'estudis que s'anomeni: Màgia, per entendre aquelles coses impossibles, que en l'idioma de la FIB es diria MPEACI, ara per ara no existeix, poder més endavant durant els màsters i doctorats.
La inquietud que m'ha generat és que té el Pep, per trucar-lo a ell en primer lloc, que no tinguin els altres informàtics que coneixes. D'acord que truquis abans al Pep que a mi, jo també ho faria, però abans que al Vic? Pensa que ell és el més gran informàtic del món. (Amb una mica de sort ho llegeix i em millora la situació laboral, jajaja)
Em sembla que acabo de batre el meu record personal pel que fa la longitud dels meus comentaris en els blogs.
PD: Jo hagués formatejat (en veritat es diu formatat, però a mi em sona molt malament) i hagués donat la culpa al Windows. I hagués dit alguna frase com ara Windows sucks, per fer-me l'interessant.
Els temes informàtics sempre generen polèmica...
No vaig a buscar pels llocs el que tinc a casa, però ara com ara em surtiria a cost de trucada internacional. Que no saps on tens el jefe o què?!
Gràcies miiil cops, Pep!
sempre has de tindre un Pep a l'informàtica, quan et venen l'equip no et diuen quins problemes tindràs i és llavors quan entra a la teva vida el Pep, que arribes a estimarte mes que el novio
salutacions
coyons reusencs! sí que anem forts!
només puc dir que ell mai ho faria (el Pep, vull dir) ;)
T'he de dir que el teu relat, a part de fer-me gràcia m'ha deixat sorprés (sobretot el final). No entenc perque l'Administrador tenia el teu password (clau de pas), és l'ordinador de casa teva? o el d'Escoltes? Si és la primera opció, esta clar que quan vas instal·lar el programa vas definir la contrassenya d'Adminsitrador i no la teva, però si l'ordinador és de la seu no te ni cap ni peus.
Be, jo com sempre, li donaria la culpa al Windows. D'això i de tot el que li passi. Qui no vulgui problemes, que es miri allò del Linux que li farà la vida més fàcil (www.gnulinux.cat)
Publica un comentari a l'entrada