Aquesta és una d'aquelles experiencias religiosas, que em passen a sovint. Està clar que no només em passen a mi, però és quan em passen de veres que penso que és desmesurat de tal forma, que no entenc que a més gent li passin coses així i no ho expliqui.
Dissabte vaig decidir que, després de dos dies fent parada i fonda a ca l'Anna en motiu de les hores en què ens trobàvem cada nit marxant de la plaça, havia arribat el moment de fer ús del transport públic i deixar d'abusar. Així doncs vaig agafar la línia 5 a Sants Estació. Tot just baixava les escales, marxaven els dos trens, cadascun a una direcció. "Merda", ara tocarà esperar.
Quan portava uns 10 o 15 minuts esperant, i els panells lluminosos estaven ben apagats, per megafonia es va dir que el proper tren no admetria passatge. El que faltava! Com que no tenia pas gaire pressa, vaig decidir esperar.
I van passar 10 minuts més, i ja en feien 25.
El moment 25-30 minuts d'estar a un lloc, és el moment en què penses "si ara m'aixeco i me'n vaig, segur que arriba". Bé, per a mi la mesura és aquesta; hi haurà a qui li arribi aquest pensament abans o després. Així que un cop arribats al minut 30, allà em tenies clavada al banc, amb un tio a la dreta dormint amb un mars a la mà que li estava a punt de caure, i un reguitzell de noies amb botes de taló a l'esquerra. Tots ells i elles, havien arribat en aquella mitja hora d'espera (clar, jo havia set la primera, que havia vist com se m'escapava el tren!...).
Van passar 10 minuts més, que ara ho dic així tan tranquil·lament, però és que ja en comptava 40, i estava al·lucinant. Com que eren quarts de 5, vaig tenir temps d'ordenar amb un poc de desdeny 3 idees sobre l'alcalde i la seva mare, però res gaire elaborat.
Finalment, quan pensava que m'adormia (com el de la dreta) al banc del metro, va arribar el tren. 45 minuts després d'haver arribat a l'andana.
No sé pas si va ser una incidència puntual, però quan passava el de la meva banda, el que anava en l'altra direcció encara no l'havia sentit passar. A mi, ja em perdonareu, però si això és el metro de dissabte a la nit, tampoc cal que el posin, que els nitbusos fan millor servei!
Dissabte vaig decidir que, després de dos dies fent parada i fonda a ca l'Anna en motiu de les hores en què ens trobàvem cada nit marxant de la plaça, havia arribat el moment de fer ús del transport públic i deixar d'abusar. Així doncs vaig agafar la línia 5 a Sants Estació. Tot just baixava les escales, marxaven els dos trens, cadascun a una direcció. "Merda", ara tocarà esperar.
Quan portava uns 10 o 15 minuts esperant, i els panells lluminosos estaven ben apagats, per megafonia es va dir que el proper tren no admetria passatge. El que faltava! Com que no tenia pas gaire pressa, vaig decidir esperar.
I van passar 10 minuts més, i ja en feien 25.
El moment 25-30 minuts d'estar a un lloc, és el moment en què penses "si ara m'aixeco i me'n vaig, segur que arriba". Bé, per a mi la mesura és aquesta; hi haurà a qui li arribi aquest pensament abans o després. Així que un cop arribats al minut 30, allà em tenies clavada al banc, amb un tio a la dreta dormint amb un mars a la mà que li estava a punt de caure, i un reguitzell de noies amb botes de taló a l'esquerra. Tots ells i elles, havien arribat en aquella mitja hora d'espera (clar, jo havia set la primera, que havia vist com se m'escapava el tren!...).
Van passar 10 minuts més, que ara ho dic així tan tranquil·lament, però és que ja en comptava 40, i estava al·lucinant. Com que eren quarts de 5, vaig tenir temps d'ordenar amb un poc de desdeny 3 idees sobre l'alcalde i la seva mare, però res gaire elaborat.
Finalment, quan pensava que m'adormia (com el de la dreta) al banc del metro, va arribar el tren. 45 minuts després d'haver arribat a l'andana.
No sé pas si va ser una incidència puntual, però quan passava el de la meva banda, el que anava en l'altra direcció encara no l'havia sentit passar. A mi, ja em perdonareu, però si això és el metro de dissabte a la nit, tampoc cal que el posin, que els nitbusos fan millor servei!
Entrades
3 comentaris:
oh! vaya plan!
si no fos pel tema seguretat...una bona proposta és coixí i a dormir a l'andana...si més no...original!!
(pensa que jo a aquella hora estava gaudint dels inicis de la tangana de la guàrdia urbana a la plaça...digne de veure!)
Elena!!
Quedar-se a casa meva no és abusar, pensa que des de que no hi és ma germana ens sobra menjar i llits per totes bandes, no sabem què fer-ne ;)
Un altre dia ja ho saps. Jo he observat que a mida que s'apropen les 22h els trens passen cada cop més espaiats, a les 4 del matí devia ser allò impressionant.
Si és que tenim un Ajuntament i uns serveis públics que no ens els mereixem, de fet, ens en mereixem uns de millors:P
dona la sensació que passades les olimpiades i el forum Barcelona com la resta del pais va cap avall, però aixó mes val anar sols que mal acompanyats
petonets
Publica un comentari a l'entrada