Dijous vam agafar la moto i ens vam plantar a la plaça de la Vila, per presenciar la diada Castellera a Vilafranca. Les colles eren Vilafranca, Capgrossos de Mataró i Borinots de Sants.
Últimament provo d'atansar-me una mica més a aquest tret tan nostrat, ja que no tenia gaire costum de castells, i no n'estava gaire al cas. Tal vegada perquè quan era peque, a l'escola es potenciaven altres activitats tradicionals com ara els diables, que després de tot, ja és una sort.
Últimament provo d'atansar-me una mica més a aquest tret tan nostrat, ja que no tenia gaire costum de castells, i no n'estava gaire al cas. Tal vegada perquè quan era peque, a l'escola es potenciaven altres activitats tradicionals com ara els diables, que després de tot, ja és una sort.
El cas és que vaig gaudir molt de la diada, i vaig fer un munt de fotos: castells carregats i descarregats pas a pas.
No obstant, em quedo amb algunes imatges en concret:
Els de Vilafranca, que he de dir que em van deixar perplexa, per la coordinació que vaig copsar que caracteritzava tots els seus castells. Aquest va ser un de molts, que vaig fotografiar pas a pas:
Els Borinots carregant (no sé si és correcte o no dir que l'han carregat... ja perdonareu el meu poc coneixement!) el 3 de 9 amb folre. En aquest moment l'anxeneta ja feia cap a dalt però no ho va tenir clar: la plaça cridava per tal que seguís endavant però finalment van descarregar-lo.
Era el repte per a Sants; a l'hora de dinar parlant amb l'Andrea em va confirmar que havien quedat una mica aixafats.
Des de la poca experiència que en tinc, la veritat és que veig a aquesta colla molt segurs: a la diada a Sant Jaume per la Mercè i també a aquesta plaça, els castells es veuen sòlids, encara que només tinc eines per fer una pobra comparativa des del meu poc coneixement. Així que ànims i mai por!
El més sentit de tots però va ser el dels Capgrossos, el 4 de 9 amb folre. Ens vam trobar l'Aleix, antic cap de branca Pioners d'Escoltes, vestit amb la camisa blava i ens va explicar que encara no l'havien provat des de l'any anterior, quan va haver-hi l'accident de la Mariona, al juliol.
La veritat és que va ser emotiu, i en descarregar-lo els castellers alçàven les mans al cel enviant-hi petons.
Malauradament la foto no té el millor angle, i el click es va quedar al segon abans que l'anxeneta fos a dalt de tot i fes l'aleta...
Entrades
3 comentaris:
Al final hi vau anar i no em vau dir res!!!!!!!!!
bona crónica castellera, és nota que ho portes a la sang
salutacions
Nooo
el 3d9f va quedar en intent desmuntat
dos cops...
gràcies per les fotos!!
Publica un comentari a l'entrada