Parlar en somnis

Sabeu "tot allò" que deia Sigmund Freud dels somnis, la seva interpretació, l'arrel... que provenien d'aquells impulsos que no podiem dur a terme a les nostres vides "desperts", i tot la història?

Doncs jo he de diferir de la seva opinió. Crec que hi ha un vincle estret i molt relacionat entre la vida desperts, i la vida en somnis.
He de dir que no sempre tindria aquesta mateixa opinió, ja que basant-me amb els meus somnis (i els qui els heu sentit relatats algun cop estareu d'acord), estaria dient que hi ha un vicle estret i una gran relació entre el que somio i faig. I a veure, certament, en ocasions no és així... en quina mà de compromisos estaria ficada, hores d'ara!

No obstant, em baso en la experiència més recent, és a dir la d'ahir nit per enfrontar-me a la teoria Freudiana, i oferir-me com a caldo de cultiu per als seus deixebles i branques de deixebles.

I és que jo a vegades parlo en somnis. No sé si se m'entén gaire o no, però quan arribo a l'estat de semiconsciència (aquell moment que estàs en el límit entre el somni i el despertar), parlo i molt... perquè em sento parlar amb altres.
Aquesta nit ha esdevingut un d'aquells moments, i la meva oratòria anava dirigida a una idea innovadora, la pedra filosofal, la raó de ser i la disipació dels obstacles i els dubtes en referència a... els vídeos de l'assemblea de l'associació.
Mira que hi ha coses per somiar: el que desitges, fantasíes, l'abstracte ("déu", el cosmos...), les pors i angoixes representades (dents que cauen, estar nu, correr sense destí, ascendre una escala sense fi...). Però no; aquí tenim l'exemple de com el món despert té el valor d'assolar el món dormit, i destorbar-lo impúdicament...

No sé com ha anat la cosa, però parlava dels vídeos de l'assemblea. I donava conversa, a més!... Fins que al límit del despertar i el somni he sentit "estàs parlant en somnis", he tingut un breu pensament de "mare meva, estic parlant dels vídeos de l'assemblea", i m'he tornat a adormir rient, que és el millor que et pot passar.