21.1.09

"Sí a todo"

A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol,
o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.


Me n'he oblidat de donar-li un parell de voltes més a quatre o cinc coses que passen pel meu voltant, aquí a la vora o allà més lluny.

Malauradament les guerres sempre hi són, però m'enfilo pels graons de l'autobús i les visions es tradueixen en idees menudes que tragino dels ulls al cap, on queden recloses per giravoltar sense tenir un destí concret, un camí enfora.

Em feia recança no poder recordar totes les coses bones que et pot aportar aprendre en l'interval horari que va de les deu a les dotze.

Però retinc l'entusiasme, ben aviat les ganes i d'aquí no res l'entrega.

Sí a todo, i que surti el que vulgui i que passi el que passi. I ja veurem com ha d'acabar.

3 comentaris:

eva ha dit...

Endavant.

Però retinc l'entusiasme, ben aviat les ganes i d'aquí no res l'entrega.

No tens ni idea de quant m'ha alegrat llegir-te aquesta frase.

Anna ha dit...

Jo que no acabo d'entendre molt bé el que vols dir...però m'ho imagino ;)

De deu a dotze vols dir de la nit?;) Ou yeah!

Vinga!Endavant les atxes i que sigui el que Deu vulgui!( com dèien els nostres avis:P)

Un petonet!

e. ha dit...

eva, tard o d'hora arriba, una frase així.

anna, endavant les atxes!