26.1.09

"Sigues el canvi que vols veure al món"

Avui al migdia el Victor m'explicava que li han deixat un llibre d'un català anomenat Jaume Sanllorente, que relata la seva experiència i projecte a la Índia. Ell era un periodista a Barcelona, i després d'unes vacances a la Índia, va deixar la seva vida aquí per iniciar un projecte d'acció directa: sonrisas de bombay.

D'aquí ha derivat una llarga conversa sobre què fem amb la vida. I moltes preguntes.

No és cert que val la pena deixar el teu entorn proper (família, amics, l'entorn...) ara, i al final de la teva vida poder dir que has ajudat a 2000 persones a viure millor?

És el camí, fer projectes d'acció directa a un entorn concret, per canviar les coses que no funcionen del món?

Com triar quina d'aquestes accions és a la que destinaries el teu temps?

Som suficientment vàlids (professionalment, personalment) per endegar aquest tipus de processos i fer-los rutllar?

En arribar a casa he recordat un vídeo que vaig veure ja fa temps. Que té algunes respostes a algunes d'aquestes preguntes, que en planteja d'altres i per tant (i el més important) et fa pensar.

Encara no tinc molt clar quines persones hi ha darrere the the girl effect, quins Jaumes Sanllorentes van decidir un dia que calia apostar per l'educació i l'apoderament de les noies.

Però el més important, independentment de qui siguin i què facin en concret, m'han fet pensar en el canvi que vull veure al món.

4 comentaris:

eva ha dit...

Com que el Victor no tindrà temps de llegir-lo, pren-li i ho comentem.

Ja saps: sigues el canvi. En realitat tu ja ho ets, elena.

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Soy de la opinión de que antes de salir fuera a hacer algo por los demás, en un marco político y social que no conocemos y en el que no somos poderosos, es mejor hacer las cosas dentro, en donde somos ciudadanos, conocemos los contextos, y por tanto nuestras acciones sí que son poderosas.

Ahora, el problema es si estamos capacitados para poder analizar los problemas de nuestro entorno o sólo actuamos con migajas. ¿Nos dejarán los árboles ver el bosque?

Salud.

e. ha dit...

eva, ahir es va adormir llegint el pròleg a la mà. és a dir, anirà lent, però hi està interessat!

situ, jo també tinc aquesta idea molt clara. de fet, una de les preguntes era "a on?".
també he de dir que em condiciona molt aquesta primera idea: "he ajudat a viure millor a 2000 persones". ajudaria a 2000 persones en l'entorn on se suposa que jo sóc poderosa?

Anna ha dit...

Suposo que és el gran dilema que ens plantegem sovint...què faig, perquè, és útil? estic canviant alguna cosa amb això? ho estic canviant a millor?
I les repostes de vegades són tan complicades que es perden i et quedes sense resposta... potser algin dia la trobem:P