L'Empordà és una foto reconeixible. Verds intensos al pla, vores de camins enrojolats per esquitxos de roselles. Cel de blau i blanc degradat, núvols flonjos i magnificents mantenint l'harmonia.
Són barques avarades en sorra sota la sigil·losa presència de pins, cales gaudint de la solitud d'abril i parets de blanc expectant l'espetegant sol d'estiu.
Mai t'hi sents un estrany però sempre et sorprèn, trobant les petites diferències que a cada visita el fan original.
No cal anar lluny per ser feliç un parell de dies.
Són barques avarades en sorra sota la sigil·losa presència de pins, cales gaudint de la solitud d'abril i parets de blanc expectant l'espetegant sol d'estiu.
Mai t'hi sents un estrany però sempre et sorprèn, trobant les petites diferències que a cada visita el fan original.
No cal anar lluny per ser feliç un parell de dies.
http://autoliniers.blogspot.com
Entrades
2 comentaris:
Quanta saviesa concentrada en una vinyeta!
I quin munt de coses que hem après tot vivint aventures, moltes més que assegudes a una aula!!
M'agrada molt el teu canvi de capcelera!!
Mooooolt idoni!;)
M'ha agradat tant que l'he copiat! jejeeje
De vegades amb un simple dibuix es pot reflectir tota una vida!
Publica un comentari a l'entrada