Tot i que ja fa temps que el Pablo m'ho deia, encara no l'havia vist. Avui, saltant per la graella pollosa de la programació de tv, he parat al canal 33, on un documental m'ha cridat l'atenció. De què va això? Okupes?... no exactament. Exclusió?.... no exactament. He decidit mirar-m'ho i descobrir-ho sobre la marxa.
He de dir que no l'he vist sencer, perquè l'he enxampat començat, però per fi he vist el taxista ful (al final he descobert què era).
M'ha agradat força. No en faré una crítica, perquè a més em sento descol·locada al no haver-la vist des del principi (ja me les empescaré per veure-la sencera, i per veure-la acompanyada), i deixant de banda els grans temes de fons que toca, les opcions de vida, les alternatives polítiques, hi ha una història de fons (que m'han dit, és certa) que s'enganxa i s'empapa a mesura que te la van explicant, des de diversos punts de vista. Una d'homes anònims, que som tots.
La frase: quiero vivir hasta que me muera.
Entrades
1 comentari:
al final el taxista no ho veu clar la forma d'actuar dels joves i és retira, llàstima.
salutacions des de Reus
Publica un comentari a l'entrada