
Ja he acabat exàmens, i fins la propera aventura (primera quinzena d'agost) aprofitarem els caps de setmana per fer fugides, tot i que isolades, espero que intenses.
Si tot va bé, dissabte haurem coronat el Besiberri Sud (i el Vallibierna el diumenge? això dependrà de la persuasió dels companys de viatge... i les mentides que em puguin arribar a fer creure perquè m'empassi que no és durillo, després d'haver fet el primer 3.000!), i amb això diu la tradició que ja serem cavallers de muntanya.
Fins al moment, el cim més alt que he pujat ha estat el Noufonts (2.861 metres) i el que més m'ha agradat pujar, el Canigó (2.784 metres; l'últim tram de l'ascens de matinada per arribar al cim i veure sortir el sol, as-pac-ta-cu-lar).
A veure quines sensacions em reporta el Besiberri, el cim que em vigilava des de la llunyanía durant aquells campaments amb Raiers a Vilaller, que no vam pujar, i que des de llavors em ressona al cap el seu nom.
1 comentari:
Heu fet el cim? El Besiberri és un bon 3000! I després el Vallibierna? Està una mica lluny, no?
A mi també m'agrada la muntanya :)
Les millors vacances són les fugides al Pirineu!
Publica un comentari a l'entrada