La ciutat circular

Dissabte passat, després d'uns quants dies de pluges, el Victor i jo vam decidir aprofitar el cel obert per fer una visita a un paratge barceloní copsant.

Vam arribar-nos a peu al turó de la Rovira, al Guinardó, per a dalt trobar-nos les bateries antiaèrees de la guerra civil.
En aquesta construcció, es refugiava la població quan els bombardejos assolaven Barcelona.

Val a dir que el refugi està molt mal conservat. Bé, més aviat crec que no ha estat conservat de cap manera; l'accés per arribar-s'hi és difícil i s'hi troben deixalles (ampolles de plàstic, trossos de vidre...), i les herbes creixen ferèstegues entre algunes atzavares, pins menuts i algunes campanetes liles (o això em semblen) que suavitzen la vista d'aquest camí desolat.


D'altra banda el refugi es troba força malmès. Principalment perque els graffitis són per tot arreu, al seu interior i exterior, i també perquè la runa s'acumula pels racons. L'estat de conservació de l'estructura, a més a més, és pèssim.

El barraquisme dels anys 60 va causar estralls en aquest espai, i famílies van aprofitar la construcció per alçar "cases" al refugi.
Quan, més endavant, se'ls va obligar a enderrocar-les, van llançar la runa a l'interior del refugi, o bé la van abandonar allà mateix on hi havia hagut la construcció, de tal manera que era impracticable arribar a endinsar-s'hi.
Al terra encara s'hi veuen els diferents terres de les construccions, marcats per les divisions fetes per separar diferents àrees dels habitatges.


L'any passat, un camp de treball organitzat per l'Associació de veïns de Can Baró i la Fundació Escolta Josep Carol, va encetar una activitat d'estiu amb joves d'arreu d'Europa per tal de recuperar la memòria històrica, i van fer la primera part de la neteja d'aquest espai. Sobretot, està clar, traient aquesta runa acumulada de fa dècades. Una tasca que al meu entendre, hauria d'haver estat assumida fa molt temps des del consistori, en el marc de la recuperació integral d'aquest espai històric de Barcelona.

La vista de la ciutat des d'aquest punt és espectacular: la visió circular de la ciutat des del turó de la Rovira, fa que t'adonis que la nostra capital és un cop de puny menut i limitat.
Amb la vista cap al mar, els ulls divisen a la dreta els límits barcelonins cortsencs (fàcilment reconeixibles per les torres de la caixa) i més enllà també, l'Hospitalet, Cornellà, l'aeroport... De dreta a esquerrra, a l'àrea de l'extensió quadriculada de l'eixample, s'hi divisen la sagrada família, les torres mapfre, i més enllà del clot, l'aparatós fòrum a peu de mar.
Girant d'esquena i amb la vista cap a Collserola, la part més "llunyana" de la ciutat, que ara es veu a un no res, tocant-se punta amb punta a la resta de la ciutat, en aquest recorregut circular.


Mentre divisàvem la ciutat sencera des d'aquest punt de mira privilegiat, vam veure arribar un grup de joves de diferents nacionalitats a les bateries. La sorpresa va ser trobar-nos l'Arnau i la Blanca de l'AE Can Baró, fent de guies a una nova tanda de joves interessats per aquest projecte. Molta sort, companys!

Si no us hi heu arribat mai, us animo a que un dia clar, sense pressa, feu cap a aquest espai mig oblidat de la ciutat. De tan a la vora que està, no s'hi ha parat l'atenció necessària fins que un col·lectiu ciutadà s'ha arremangat per intentar habilitar aquest lloc per tal que la gent de la ciutat i també la de fora, no oblidin mai què van viure i què es va veure des d'aquestes parets maldestres.