No sé que dir-te. Més d'una vegada m'ha passat que he volgut estar sol i tranquil, per a pensar en les meues coses (o no pensar en res) i aleshores... apareix una tia pesada que se t'asseu al costat i et dóna conversa. I la calma a fer punyetes!
Mira, si vaig a un mirador, és per a mirar el paisatge.
El meu nom és Elena i visc a Barcelona.
La meva vida és d'aquelles que es resumeixen en quatre paraules i molt temps: la feina, els estudis, la feina associativa i la vida personal. És a dir que visc 100% immersa en aquesta societat, pel bo i pel dolent. Així que intento mirar-me les coses amb diferents filtres i des d'uns quants punts de vista, per tal de saber què carai passa al meu voltant.
A vegades, fins i tot, n'escric quatre ratlles.
5 comentaris:
i encara diria més:
"se besaron y en su boca florecieron madreselvas"
Que bonic!!!!!
;)
Quan ho he vist m'ha dibuixat un somriure instantani!!!jejeje
M'agrada!!!!
molt bo!
No sé que dir-te. Més d'una vegada m'ha passat que he volgut estar sol i tranquil, per a pensar en les meues coses (o no pensar en res) i aleshores... apareix una tia pesada que se t'asseu al costat i et dóna conversa. I la calma a fer punyetes!
Mira, si vaig a un mirador, és per a mirar el paisatge.
Publica un comentari a l'entrada