Cavallers de muntanya

Ahir a la una de la matinada vam decidir finalment què carai fariem aquest cap de setmana fora, que més que un dissabte i diumenge qualsevols són la primera part de les vacances que tindrem aquest estiu (unes vacances d'aquelles de caps de setmana saltejats, perquè no tenim una setmana sencera).
Ja he acabat exàmens, i fins la propera aventura (primera quinzena d'agost) aprofitarem els caps de setmana per fer fugides, tot i que isolades, espero que intenses.

Si tot va bé, dissabte haurem coronat el Besiberri Sud (i el Vallibierna el diumenge? això dependrà de la persuasió dels companys de viatge... i les mentides que em puguin arribar a fer creure perquè m'empassi que no és durillo, després d'haver fet el primer 3.000!), i amb això diu la tradició que ja serem cavallers de muntanya.

Fins al moment, el cim més alt que he pujat ha estat el Noufonts (2.861 metres) i el que més m'ha agradat pujar, el Canigó (2.784 metres; l'últim tram de l'ascens de matinada per arribar al cim i veure sortir el sol, as-pac-ta-cu-lar).

A veure quines sensacions em reporta el Besiberri, el cim que em vigilava des de la llunyanía durant aquells campaments amb Raiers a Vilaller, que no vam pujar, i que des de llavors em ressona al cap el seu nom.