74%
Amb aquest faig el 40 escrits d'Enlloc, d.B. (després de Blocat), des del maig. Ho "celebro" preguntant-me si un 74% és molt.
Fa un parell de dies em van dir que semblava una adicta als blogs, blocs, bitàcores o com en vulguis dir. Jo més que excusar-me explicava la meva visió del tema.
Que internet és una eina de comunicació no en té cap dubte ningú. El que em té captivada d'aquest món és que qualsevol pot afegir-hi el seu granet de sorra en aquest maremàgnum d'informació. Per a mi, això és un valor afegit a aquesta gran eina. La diversitat és per definició un "a més a més" que cal valorar.
Una de les qüestions en entredit dels blogs és la responsabilitat d'escriure; de la informació que es dóna, de les opinions, del contrast del contingut, de la qualitat. És clar que no es pot jugar al periodista frustrat (o potser sí...) perquè en definitiva som el que som. Ara bé, hi ha qui té més traça i hi ha qui en té menys, per transmetre pensaments. Com qui té més o menys traça enraonant, gestionant persones, liderant projectes tot i no ser polític, director o executiu, per exemple.
L'altre punt calent és l'anonimat. Penso que l'anonimat no ha d'implicar necessàriament informació confusa, però sí que hom ha de tenir encara més traça per a que se'l llegeixin amb atenció sense posar un nom, una cara a les paraules; tenir una referència real a allò que es llegeix és, segons com, una "seguretat" d'aquella idea que t'arriba.
Després de tot, i en definitiva, cadascú pren el que vol prendre del seu entorn. Sense entrar a preguntar-nos quines fonts i quins interessos tenen els mitjans establerts, tots sabem que la informació es pot anar a buscar una passa més enllà. I qui no ho fa, està mancant-se a si mateix de contrast i de qualitat.
En aquest mitjà es poden descobrir punts de vista nous, semblants, diferents, complementaris del veí del davant, del qual malauradament no conec l'expressió del seu pensament en cap altre fòrum obert que jo conegui.
Per cert... ja coneixeu el google reader?
Que internet és una eina de comunicació no en té cap dubte ningú. El que em té captivada d'aquest món és que qualsevol pot afegir-hi el seu granet de sorra en aquest maremàgnum d'informació. Per a mi, això és un valor afegit a aquesta gran eina. La diversitat és per definició un "a més a més" que cal valorar.
Una de les qüestions en entredit dels blogs és la responsabilitat d'escriure; de la informació que es dóna, de les opinions, del contrast del contingut, de la qualitat. És clar que no es pot jugar al periodista frustrat (o potser sí...) perquè en definitiva som el que som. Ara bé, hi ha qui té més traça i hi ha qui en té menys, per transmetre pensaments. Com qui té més o menys traça enraonant, gestionant persones, liderant projectes tot i no ser polític, director o executiu, per exemple.
L'altre punt calent és l'anonimat. Penso que l'anonimat no ha d'implicar necessàriament informació confusa, però sí que hom ha de tenir encara més traça per a que se'l llegeixin amb atenció sense posar un nom, una cara a les paraules; tenir una referència real a allò que es llegeix és, segons com, una "seguretat" d'aquella idea que t'arriba.
Després de tot, i en definitiva, cadascú pren el que vol prendre del seu entorn. Sense entrar a preguntar-nos quines fonts i quins interessos tenen els mitjans establerts, tots sabem que la informació es pot anar a buscar una passa més enllà. I qui no ho fa, està mancant-se a si mateix de contrast i de qualitat.
En aquest mitjà es poden descobrir punts de vista nous, semblants, diferents, complementaris del veí del davant, del qual malauradament no conec l'expressió del seu pensament en cap altre fòrum obert que jo conegui.
Per cert... ja coneixeu el google reader?
Entrades
1 comentari:
fes-me cinc céntims del Google Reader por fa, perqué serveix
salutacions i petons
Publica un comentari a l'entrada