Creps

Després d'un diumenge més aviat poc productiu (merescudament, poc productiu), he decidit fer quelcom de profit.

Fent una mica de navegació per internet m'he assabentat de com fer creps. Semblarà mentida però no n'havia fet mai. I el resultat no ha estat pas gens dolent!

Suposo que no descobreixo res, però el procés que he seguit ha estat aquest:



Ingredients
125 g de farina
2 ous
125 cl de llet
1 cullerada petita de sucre
1 mica de sal
25 g de mantega

1. En un bol, barrejar la farina, els ous, el sucre, la sal. Anar afegint la llet a poc a poc, per tal que es vagi agafant, fins aconseguir una pasta sense grumolls. Finalment, afegir la mantega desfeta.
Deixar-ho reposar (jo ho he tingut a la nevera una horeta).

2. A una paella molt calenta, afegir una mica de mantega (mitja cullera petita). Afegir mig cullerot de la pasta. Si no és molt líquida (que potser ha sigut el fallo de la meva), ajudar a estendre-la amb compte amb una cullera.
Deixar que es cogui i donar-li la volta.
Afegir-hi el farcit. En el meu cas he trossejat pit de pollastre i l'he passat per la paella abans, i n'he tirat uns quants trossos, amb un dàtil trossejat, uns talls de tomàquet i formatge.

Boníssim :)

Un cop n'havia fet dues iguals, encara em quedava massa, així que he aprofitat per fer-ne una de postres, amb tres cullerades de colacao i uns trossets petits de margarina. Al més pur estil de les torrades amb mantega i colacao de quan érem petits.

Premis

No sé ben bé per què, existeix un premi anomenat "Blog Solidari".
A mi m'ha nominat en Joan, per donar-me'l, tot i que no m'ha explicat gaire de què anava i m'he hagut de buscar les garrofes per esbrinar-ho...
El primer que he de fer, però, és agraïr-li al Joan que me'l hagi regalat!

Ara jo he de nominar 7 persones més per atorgar-los aquest premi.
Doncs allà va:

1. Té la mà Maria: No sé si ja els hi hauran atorgat aquest o algun altre premi, però el seu blog se'l mereix de totes, totes. Encara no he esbrinat quants són, però més d'un ja n'estic segura, per la varietat de formes i continguts del seu espai: fotografia, disseny, música, actualitat...

2. Picatatxes: Perquè el vaig ajudar a beneïr-lo amb aquest nom, i perquè si algun blog es mereix un premi al blog solidari, aquest és el seu. Sortosament en aquest intent, després d'altris, escriu ben a sovint i sobre temes molt d'actualitat. Això sí, donant-li un parell de voltes de fulla.

3. El Silenci: Tot i que no actualitza molt a sovint, quan ho fa i t'ho llegeixes et dóna la sensació de "ostres, s'ha quedat descansada". Potser perquè ho fa servir per a fins terapèutics no demostrats, o per compartir una mica allò que pensa, i que de vegades no tenim temps a compartir.

4. Diversidad diacrítica: Bàsicament el nomino perquè... em treu un pes de sobre! Per una banda, perquè sé que ja han nominat l'Eva i l'Esteve, així que seria com babau tornar-los a nominar. D'altra perquè darrerament el meu reader s'està farcint amb diversos enllaços de la finestra: la trama polaca, la situación del espectaculo, cúmulo de despropósitos... i tot i que fa poc, i encara no sé si els donaria (quina sobrada... reescric), i encara no tinc criteris per valorar-los suficientment (uff...), doncs sé que tots participen de fa temps a aquest blog, que és una delícia de petits impactes visuals. No sé si és solidari, però representa un munt de quotidianitats. Que és una cosa que jo valoro per sobre de moltes altres.

5. Diari d'en Nemo: Un altre que porta força temps, l'Oriol. Sobretot centrat en temes de país i la gran xarxa Linux. En tots dos casos, val la pena llegir-lo!

6. Artitzat: Perquè a degoteig ens va ensenyant les seves obres, les que publica i les que tenia amagades qui sap on, que sempre transmeten quelcom.

I el 7è, el número, em queda pendent d'entregar, a la font del meu deliri, Registres Particulars. Però mai podré fer-li-ho saber a aquella sàvia enfundada en uns mitjons a ratlles, que li faig arribar aquest premi, així que no la poso a la llista. O sí, ja l'he posat, mencionant-lo.

I donar-vos unes indicacions, per a vosaltres 7:
- Escriure un post mostrant el premi i citar el nom del blog que te'l regala i enllaçar-lo.
- Escollir un mínim de 7 blogs que creguis que s'han destacat algun cop, per recolzar, ajudar i compartir. Posar els seus noms i enllaços, i avisar-los que els entregues aquest premi.
- Opcional: exhibir amb orgull el premi al teu blog, fent-li un enllaç al post en que parles d'ell i l'atorgues a altris.

Diumenge, diumenge o la guerra de cd's

No sé si se us ha acudit obrir la finestra o el balcó, quan heu vist el sol espatarrant que llueix al cel. Pel que fa a mi, no me n'he pogut estar.

Quin silenci de diumenge! Tot i que el temps no és sec, ja s'acosta el silenci eixut dels diumenges, diumenges. Encara l'aire és fresc, però les estampes immobils de la calor ja s'acosten, les imatges de diumenge, diumenge.

El gos dels veïns jau estirat a la terrassa com si estiguéssim a 30º. El soroll de passes regna els tubs d'escapament. Les bicis han sortit a fer seu l'asfalt. Hi ha un rierol al voltant del quiosc que afablament va triant la seva lectura.

El vermut a la terrassa serà més propi de quan el sol veritablement ens escalfi els caps, i no hagi de sortir amb l'abric a comprar el diari. Però la premonició és patent, avui és un diumenge, diumenge. I no me n'he pogut estar, com una formigueta més, d'anar a comprar els diaris (ai, beneïdes paraules en plural!) i fer l'esmorzar a la granja.

Digueu-me costumista...

Per cert, la guerra l'han guanyat avui el Periódico i l'Avui.

Dosificació IV o esperances

Fa un parell de dies em va arribar el link a aquest vídeo. Una versió musical del discurs de Barack Obama, ha desembocat en això:




We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

Independentment de a favor o en contra del candidat, em pregunto per què aquí no podriem tenir discursos que parlin sobre l'esperança, en comptes de tenir les "estratègies" comunicatives que tenim.

Que vull panfletisme? Potser sí. Però de l'entretingut, del que va amb càrrega emocional. Per provar-ho.


Això del youtube és un vici.

Visca Google

Dosificació III o no vols caldo?

He estat ruminat una estona de quin diari podia agafar aquest titular, i he pensat que el més adient era aquest:

Público.es -Amnistía Internacional denuncia que el Gobierno ha ejercido la "censura previa" en un anuncio

Per si no l'havieu vist mai, dues tasses, el youtube en va ple de vídeos d'AI. Si no us en recordeu, és aquest vídeo:



Quines ganes d'agafar una escopeta, carai...

Visca Google

Dosificació II o el meu nom al messenger

Sóc com una adolescent irremeiable.

Quan em concentro em brollen projectes (individuals o col·lectius) pel cap, i per tant, no em concentro.
No me'n recordo de tornar els llibres a la biblioteca. Uf, ai, vés, les cares de les bibliotecàries són per gravar-les. Multa. Mereixo els càstigs, i no m'ho sé manegar com cal perquè no arribin.
Després d'uns quants anys he aconseguit trobar-li un sentit propi a fer-se el llit, i a fregar els plats immediatament després de dinar. Aquestes dues accions específicament em fan preguntar-me si m'estaré fent vella o només gran.
No utilitzo el telèfon per fer les trucades per a qui va ser designat: familiars i amics. I no obstant, arriba la factura. Darrerament he après a beneïr a la mare amb missatges i trucades al migdia, deu estar al·lucinant.

Sóc egocèntrica fins a la medul·la: tinc un blog, participo en un de col·lectiu, sobrevisc a un de dos, intento gestionar un amb molts contribuents. Tinc fotolog, i com no tinc nassos a posar les autofotos que ens fem, penjo els llocs on he estat (o altrament dit, aquelles fotos que són tan avorrides de mirar, quan fas un passi). Tinc facebook i encara no sé per què. I el pitjor és que sense saber què és, l'utilitzo.
Explico qui sóc pel que faig o he deixat de fer o vull fer. A vegades me n'oblido que sóc una motxil·la que no porta de tot, però sí de molt, que afegir està bé però el darrer que has fet, tingut, desitjat o treballat no és el que et fa, únicament.
M'explico fatal. La meva clarividència ocasional es perd quan passa del pensament a la paraula.

Tinc nom al messenger, i a més miro el youtube.

I tot plegat per anar a petar a la explicació del meu nom al messenger, perquè és el que té afegir gent nova, que de tant en tant et pregunten per què carai et poses una frase.

"Let's never come here again because it will never be as much fun"

És una frase d'una peli. Mireu-la i ja m'ho direu, jo crec que la resumeix molt bé.
Als qui ja l'heu vist, i repeteixo, només als qui l'hagueu vist, podeu veure això:



Gràcies, Sofia.

Visca Google.

Dosificació

De posts, s'entén. O inexistència, no m'ho facis dir.

De la Sònia m'arriba aquest vídeo, que he trobat també (com no) al youtube.



És tot el que puc dir fins divendres que ve.