No sé si esteu mirant la Terribes com jo. Si és així, segur que se us estan caient segons quines coses al terra, pel debat dels erudits universitaris sobre què ofereix Bolonya als estudiants.
La capacitat de dialogar, la capacitat de comunicar-se, de liderar. Aquests, diuen, són els punts conflictius d'aplicació del pla Bolonya.
Els erudits comenten que és en moltes ocasions a les universitats on es donen aquestes capacitats, ja que els alumnes arriben amb certes mancances des de la secundària.
Ja em perdonaran, senyors meus, però a mi les meves classes a Econòmiques no em fan més dialogant, ni em fan més comunicativa, ni fomenten el meu lideratge.
Si jo posseeixo aquestes capacitats, tenen raó, no és pas perquè a la secundària me les hagin inculcat o transmès.
Si jo tinc aquestes capacitats, és per una experiència vital a banda del sistema formal educatiu. Perquè, senyors erudits, segur que cap de vostès és pedagog (curiosament els rectors i delegats d'universitats mai ho són, oi?), si ho fossin i quan parlessin de renovació pedagògica miressin i veiessin més enllà del seu melic, del seu micro-macro món anomenat universitat, se n'adonarien que hi ha molts joves que han après i aprenen totes aquestes capacitats per les quals vostès es "trenquen el cap" i tan ufanosament diuen que inculquen als seus espais educatius, fora d'aquests.
No ens enganyem. Bolonya no és això, però és que la universitat de per si tampoc ho és. L'educació és molt més, és un procés vital que té molts altres espais, i no només els informals, els educadors primers que són els pares i l'entorn proper, sinó també i molt destacadament els estructurats i intencionats. Els que es duen a terme els caps de setmana (per limitar-ho d'alguna manera temporalment) des del voluntariat, amb motivacions que van molt més enllà de crear petites peces d'una gran màquina que necessita renovar constant i eficientment els seus engranatges.
Així que si algú els arriba a l'aula i resulta que té dots de lideratge, i de comunicabilitat i de diàleg, preguntin-li a aquell jove què fa més enllà d'anar a classe, i potser se n'adonaran que més enllà dels seus processos n'hi ha molts altres que funcionen i que donen rèdits i fruits a aquest país.
Això, és la capacitat de dialogar.
La capacitat de dialogar, la capacitat de comunicar-se, de liderar. Aquests, diuen, són els punts conflictius d'aplicació del pla Bolonya.
Els erudits comenten que és en moltes ocasions a les universitats on es donen aquestes capacitats, ja que els alumnes arriben amb certes mancances des de la secundària.
Ja em perdonaran, senyors meus, però a mi les meves classes a Econòmiques no em fan més dialogant, ni em fan més comunicativa, ni fomenten el meu lideratge.
Si jo posseeixo aquestes capacitats, tenen raó, no és pas perquè a la secundària me les hagin inculcat o transmès.
Si jo tinc aquestes capacitats, és per una experiència vital a banda del sistema formal educatiu. Perquè, senyors erudits, segur que cap de vostès és pedagog (curiosament els rectors i delegats d'universitats mai ho són, oi?), si ho fossin i quan parlessin de renovació pedagògica miressin i veiessin més enllà del seu melic, del seu micro-macro món anomenat universitat, se n'adonarien que hi ha molts joves que han après i aprenen totes aquestes capacitats per les quals vostès es "trenquen el cap" i tan ufanosament diuen que inculquen als seus espais educatius, fora d'aquests.
No ens enganyem. Bolonya no és això, però és que la universitat de per si tampoc ho és. L'educació és molt més, és un procés vital que té molts altres espais, i no només els informals, els educadors primers que són els pares i l'entorn proper, sinó també i molt destacadament els estructurats i intencionats. Els que es duen a terme els caps de setmana (per limitar-ho d'alguna manera temporalment) des del voluntariat, amb motivacions que van molt més enllà de crear petites peces d'una gran màquina que necessita renovar constant i eficientment els seus engranatges.
Així que si algú els arriba a l'aula i resulta que té dots de lideratge, i de comunicabilitat i de diàleg, preguntin-li a aquell jove què fa més enllà d'anar a classe, i potser se n'adonaran que més enllà dels seus processos n'hi ha molts altres que funcionen i que donen rèdits i fruits a aquest país.
Això, és la capacitat de dialogar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada