5.3.08

Dimecres

No diré que passi sempre, però quan se m'encén la llum i penso que tinc una bona idea, d'aquelles que cal plasmar-les a un full per tal de seguir-ne el fil i treure'n quelcom realment bo... se'm creua un dia com avui en el procés, i es desfilen les possibilitats.

Viure en les idees està molt bé, però llavors entres al metro a les 9 del matí i penses que no pots ser més lluny de la realitat que que estàs cavil·lant internament.

Avui m'ha arribat a tocar una profunda tristor anar al metro al matí. Val a dir que les 9 del matí no és cap hora intempestiva, però el fet és que comença el dia i les cares de la gent traspuen mil-i-una coses, de les quals ni la meitat d'elles es desvetllaran mai a la pregunta que em ronda el cap "què deu estar pensant?".
Les persones tenim un cert halo de fragilitat quan fa poc que hem obert els ulls, i una estranya presència entranyable quan convivim en espais tancats i limitats amb altres, sense creuar-hi dos mots.

Segurament demà ja no veuré aurèoles, així que només em queda preguntar-me.... com pot ser que un dimecres sembli un dilluns?

boomp3.com

y mientras tanto, si arde Lacandona,
si Marcos abandona...
¿quién será nuestro dueño?

1 comentari:

Anna ha dit...

Si jo ja dic que penses massa, i això no pot ser bo ;)

Potser el que per tu era un dimecres que semblava un dilluns per uns altres era un dijous o un dimarts..no podràs mai saber totes les històries que corren pels caps de la gent, i sort que en tens!! Per això tens la oportunitat de inventar-te-les i convertir-te en una gran escrpotora!!

Petons!!