Ser feliç consisteix en no adonar-se'n que un està vivint
Manuel Vicent
Quan vaig començar l'any, a la feina em vaig fer un calendari, amb un model tipus dels que duu el word. Amb els espais buits que deixen a la graella o bé al principi o bé al final els dies del mes, vaig decidir afegir-hi quelcom més, hi vaig encabir-hi algunes cites que m'agradaven.
Avui m'he trobat aquesta, i em penso que no podria estar-hi més en desacord.
Precisament avui pensava en com em passa per davant un dia rere l'altre, al més pur estil tren d'alta velocitat, sense poder abastar tot el que voldria, sense ni poder valorar al final del dia què he fet i què no, i molt menys com ho he fet. Simplement passen (hi ha qui diu que cada cop més ràpid, a mesura que passen els anys), i el rastre que deixen és difús.
A mi això no em fa pas feliç; em fa sentir un cert grau d'impotència, ja que a vegades tinc la sensació de no regnar en el que faig i el que sóc. Amb això no vull dir que sigui una ànima perduda, per sort tinc una gran capacitat per adonar-me de què estic visquent. El que no m'agrada és més aviat com ho visc. El fet de no tenir temps ni per pensar com ho visc, de canviar les coses a temps, d'estar per sobre del dia a dia, de ser feliç adonant-me de com estic vivint.
Avui m'he trobat aquesta, i em penso que no podria estar-hi més en desacord.
Precisament avui pensava en com em passa per davant un dia rere l'altre, al més pur estil tren d'alta velocitat, sense poder abastar tot el que voldria, sense ni poder valorar al final del dia què he fet i què no, i molt menys com ho he fet. Simplement passen (hi ha qui diu que cada cop més ràpid, a mesura que passen els anys), i el rastre que deixen és difús.
A mi això no em fa pas feliç; em fa sentir un cert grau d'impotència, ja que a vegades tinc la sensació de no regnar en el que faig i el que sóc. Amb això no vull dir que sigui una ànima perduda, per sort tinc una gran capacitat per adonar-me de què estic visquent. El que no m'agrada és més aviat com ho visc. El fet de no tenir temps ni per pensar com ho visc, de canviar les coses a temps, d'estar per sobre del dia a dia, de ser feliç adonant-me de com estic vivint.
Entrades
3 comentaris:
se feliç és la felicitat dels justets
salut
No puc estar més d'acord amb la teva reflexió...encara que la veritat és que de vegades m'imagino vivint d'una altra manera: amb més temps i menys feina....i no m'hi trobo!
Potser és que m'he acostumat a viure atabalada, esdevenint el meu estat natural, i així em sento feliç!
Jo crec que al cap i a la fi, cadascú sap quan i què el fa sentir feliç...
Només cal tenir clar que cadascú té la propia felicitat a les seves mans!
un petonet!
Si que és cert que sovint t'envaeix aquella sensació de: "he de fer moltes coses i les he de fer ara!" I després resulta que no tens temps de disfrutar-les... el que estaria molt bé és que cada cert temps poguéssim marxaar, desconectar, i estar en algun lloc tranquil sense fer res de res, només pensant, en allò que fas, en l que vols fer, i cap a on vols anar. I està clar que t'has d'obligar a trobar aquest moment, perquè sol no vindrà, hi ha massa coses a fer!!
Publica un comentari a l'entrada