Tres en un

12:53 biblioteca

De camí cap al lavabo em trobo una d'aquelles torretes giratòries que posen a diferents punts de la biblioteca, amb diferents llibres per temàtiques. Em crida l'atenció un títol. Quan torno del lavabo m'hi paro, el busco, l'agafo. L'agafo perquè el títol em fa recordar a aquell qui va a la meva esquerra. Potser hi diu alguna cosa interessant. Li deixaré perquè el llegeixi, de préstec.
M'assec davant dels apunts altre cop. Obro el llibre i miro l'índex, a veure de què va realment això. Agafo el darrer capítol (per què llegir el marc de situació quan podem ser resolutius?). Discernició sobre Eros, Fília i Agape, formes d'amor. Serà veritat que l'home i la dona viuen una crisi constant, en l'amor? Em faig moltes preguntes fins que me n'adono que he perdut tres quarts d'hora i que no arribo al crack del '29 fins passat el dinar, a aquest pas. Me l'enduc a casa. Ja el llegirem, quan acabi la setmana.


13:32, 20:18, 21:13... i 21:40
Em truquen diversos pares per saber si al campament hi fa sol. Em pregunto què carai els fa pensar que treballo pel meteocat. Està bé, que estan nerviosos perquè a setmana santa va nevar i van haver d'aixecar el campament, però rebo 3 trucades diàries com a mínim, que fan la mateixa pregunta. Està clar que demostren que es preocupen pels seus fills, no obstant a mi sempre m'ha agradat tenir al cap aquella frase de si no hi ha notícia, és bona notícia. Clar que jo, després, sóc de les que acabo trucant.
Abans de sopar rebo dues trucades que m'alegren el que queda de dia: per una banda la meva tieta i per l'altra l'Oriol, que aprofita que ha vist al fotolog (no sé ni per què el tinc obert, encara) que sóc el telèfon de contacte per preguntar-me com està el seu "fill". Em sembla que l'Oriol està mig malalt, ho constato per la seva pseudo-afonia, però és que xerra pels descosits i sovint no entenc ben bé què està dient (a això afecta la cobertura també, cal dir-ho). Que m'alegra el vespre, i em promet que vindrà al sopar de dimecres.


22:40
Em menjo un magnum colombia i veig la llum. És inaudit però hi ha gelats al congelador. I quins gelats, casumdena. Ho haveu provat, això?
Com que no tinc plan per la nit i demà és el típic diumenge en què t'aixeques cap al tard, és a dir cap a quarts de vuit del matí, per anar a fer el vermutillo a la biblio, em proposo veure una peli.
Miro una web que vaig trobar fa poc, on es poden veure pel·lícules i series online. Que està molt mal fet, i tal i pascual. Ho he fet per provar,perquè aquestes coses mai se sap. No crec que em mereixi la garjola per posar-hi un link, oi?
Per la llei de Murphy, quan trio la pel·lícula (havent mirat a la imdb, el trailer, de tot...) no sé per què no s'acaba de veure bé. Crec que és cosa de la meva connexió.
Així que me'n vaig a la cerca de series i veig la tercera temporada de "Lost", perdidos que en diuen a teve-u. Sí, jo sóc d'aquestes. De les que veuen les exaltacions americanoides, individualistes, de tòpics i prototipus alfa a Lost, House, Prision Break. I Anatomía de Grey, de tant en tant. I mira, hi ha series que són pitjor, així que encara gràcies!

Com anava dient, veig Lost i em retrobo amb ell, l'home, el doctor, Jack Shepard.
A veure, tampoc és res de l'altre món. Ja el coneixiem de quan feia de germà gran a Tots cinc. Però és el personatge. Quin patir aquest home, de la capacitat de lideratge a la desesperació; quines tensions interiors, quines contradiccions, quina angoixa! Jack I love you, jo et salvaré... Sí, sí i sí, tòpics.
Però espera, em sembla que fins a aquest precís moment ell era Jack i prou. He sentit bé? Fins ara no li havia sentit aquest cognom, Shepard... deixa'm pensar una mica. Shepard, Shepherd?... Estem parlant que ell té el mateix cognom que ell, l'home, el doctor, Derek Shepherd? Que hi ha un plus al sou dels guionistes per semblança fonètica amb personatges d'altres series? No hi ha més cognoms al món sencer?

Com tiren els metges, eh? Jo no puc anar als hospitals amb l'ànim tranquil. I si et trobes a un d'aquests, què li dius? ai, doctor, doctor... em fa mal aquí (on sigui). O què? I pensar on van a parar els estetoscopis en visites privades, bates que s'obren impunement, sales de repòs del personal d'allò més animades... tot això ho aprenc a la tele, eh?

Sabeu que medicina va ser la carrera més demandada l'any passat? Ja és ben curiós...

Si és que fem massa tele.