Bones noves

Jo no sé si és una cosa que va més enllà de la meva quotidianitat, de la gent propera o que conec més o menys. Potser l'arribada de l'estiu és més patent del que jo percebia pels meus porus. És que tot el país està sumit en la proposició de fer augmentar la taxa de natalitat? Potser s'estan oferint incentius fiscals i jo vaig tard en saber-ho.

La gent s'embarassa, tu. Sembla que no passen dos dies, i ja hi ha la notícia de aquells ja estan embarassats! Sí sí, i jo sóc d'aquelles que diuen que és la parella qui s'embarassa (si és que el subjecte del fet són dos i no només un, asclà. Visquin els pares/mares solters, si així ho volen!). La gent, s'embarassa.
Ara faré un aclariment per totes aquelles futures mares lectores (...), i que no se'm prenguin malament aquesta afirmació, sobre el subjecte embarassat: és més clar que l'aigua que elles i només elles són qui pateixen els canvis d'humor, de forma, de necessitats i de tot plegat. Que, després de tot, és només una qui els du a la panxa. Però entenc que quan el subjecte del fet és una parella, són tots dos qui portaran aquella criatura al món.

Portar una criatura al món!... és que es diu ràpid, eh. Proveu-ho, va: portaunacriaturalmón, com qui diu m'haicompratunaplanta o alaneverafalteniogurs. Però no, estem parlant de parir, de reproduir-se, de perpetuar l'espècie. Que això, qui més qui menys ja se'n surt. Però encara més enllà, estem parlant de transmetre idees, actituds, opcions en un altre que no és un mateix: d'educar una persona nova. I això, val a dir que no molts pares s'ho plantegen. O més aviat, veient les fieres que corren, potser la reflexió va durar una mitja de 2 minuts.

Doncs això. Veieu la magnitud del concepte "la gent s'embarassa"? Persones, que ja m'hi trec el barret, que han decidit assumir tot això, tot això i més que jo ara no m'avinc ni a imaginar-m'ho: és aquell buit mental que apareix en intentar visualitzar tots els ets i uts que portarà aquesta condició nova que estan volent. Ja t'hi trobaràs, que diu ma mare (o d'una altra manera, no t'hi vulguis imaginar abans d'hora, que ja veuràs que és més "entretingut" del que et podries haver imaginat) Un dia podriem parlar sobre què vol dir "entretingut", segons ma mare.

A mi em sembla molt lloable, està clar. I amb això últim que he escrit no estic pas dient que la gent que s'embarassa del meu voltant no hagi tingut en compte tot aixòs, eh. Ans al contrari. Estic més que convençuda que són d'aquests que la reflexió els ha durat més de 2 minuts de mitja, molts més, gràcies a déu.

El que en el fons em té una mica esverada és la proximitat del fet: tota aquesta gent que conec, que està al meu voltant, ara tindran fills? Amb tots els ets i uts que jo ara no em puc arribar a imaginar? Tots aquests reptes que els ha de plantejar tenir una persona "nova de trinca" al seu recer?

Es veu que sí, serà que ja els són hores. Doncs felicitats a tots i totes per haver-vos decidit a fer aquest pas! (i felicitats també als qui d'aquí dos dies, m'assabentaré que també s'heu embarassat... que se us veu a venir!)

Jo de mentres, m'ocuparé de la meva responsabilitat vegetal (que ara ja en són dos). El meu germà repeteix de tant en tant, que un no pot tenir un fill fins que no ha set capaç d'ocupar-se d'una planta. I ell ho diu amb convenciment, perquè no ha estat mai capaç de fer-ho sense fer-li passar set. Però bé, farem pràctiques. I si més no, tindrem el menjador colorido.