De la Sirvent

Ja arriba l'estiu. La raó per la qual ho afirmo no té res a veure amb el temps que fa. Perquè està clar que si ho hagués de valorar en tant a la temperatura i als canvis d'humor del cel, no tindria tant clar a quina estació parem.

Concloc que ha arribat l'estiu senzillament perquè ahir en passar pel carrer Parlament a quarts de dotze de la nit, una de les portes de la Orxateria Sirvent estava oberta i servint al públic.

I una ampolleta de litre va fer el camí de tornada cap a casa.

La orxata és un d'aquells comptats beures i menjars que a mi em fastiguejàven quan era petita. No m'agradava gens, de fet. Era d'aquelles coses que mai se'm passava pel cap de prendre. D'altres productes estrella de la meva llista de fàstics no em feien sentir un rebuig tant radical, però la xufa tenia un gust enganxifós i dolcenc massa exagerat per a mi. Menys mal que després amb el temps a hom se li passen aquestes tonteries, i després de molts estius sense tastar-ne ni una gota en beus un got i resulta que sí que t'agrada.

El sentit que ha pres la beguda des d'aquell beneït moment ha set d'aroma d'estiu: de glop nocturn a les petites taules de Parlament, del refresc de temporada, de la calor que es vol fer passar. És l'estiu, sens dubte.

Els qui no hagueu passat mai per la Sirvent no trigueu en fer-ho. Jo sempre he anat a la del carrer Parlament, però crec que tenen una altra botiga. Tot i que crec que els preus han pujat una mica, la orxata s'ho val. I els granissats, i els gelats...

I pels més malaltíssos a la marca faltaria advertir la confusió amb les altres orxateries que es fan anomenar Sirvent també, però que no ho són pas. Al tanto, que no és el mateix (diuen).