El procés per a aprovar exàmens

Val a dir que últimament escric molt. Més del que acostumo a escriure. En la majoria d'ocasions, ho faig al blog.

No, aquest no és el procés per aprovar exàmens. Però la teoria no comprovada científicament, em diu que quan més fenya tens, més ganes tens de fer coses (i en proporció al volum de feina, més diverses i variades són les coses que et venen ganes de fer).

Però és que avui no me'n puc estar, de relatar el procés que he seguit per aprovar el primer dels exàmens d'aquesta convocatòria.

Tot es resumeix en un fet molt simple: la biblioteca està plena. Sempre. A vessar. Previ a la selectivitat, era un farciment d'estudiants: un quart d'hora abans que obríssin les portes, ja era ple de gent amb els apunts a una mà i el boli a l'altra. Els següents dies ha anat millorant, però no pas tant.
Aprovar doncs, depèn de la biblioteca. En el meu cas, rotundament dic que sí: jo sóc d'aquelles que a casa no s'hi pot estar, amb els apunts i els llibres. Hi ha un munt de distraccions amatents a fer-me l'ullet: des de l'ordinador mateix (les notícies, el correu electrònic, blogs...), passant pel fregall i l'escombra (no heu tingut atacs compulsius de neteja mai? jo crec que només en exàmens...), fins al clàssic telèfon. Que no m'hi puc estar, vaja. Així que te'n vas a la biblioteca tooot el matí. Però arriba el migdia i, ai carambas! ara deixaré l'impàs d'anar a casa, dinar i tornar permeti que un càndid cualesquiera es fiqui allà on jo hi tenia el cul fins feia uns minuts?

El trucu de l'almendrucu, el procés per aprovar exàmens és el següent:

1. Te'n vas al super i fas una compra de 5,50€: 1 baguette, 1 paquet de fuet tallat, 2 tomàquets, 1 paquet de cireres.

2. Te'n vas a uns bancs (molt concorreguts, per cert) al carrer, a la vora de la biblioteca

3. Procedeixes a obrir el pà

4. Obres el tomàquet (sí sí, no estem parlant de tallar...)

5. Fereixes la baguette amb el tomàquet (ja ferit de per si, per a què negar-ho...)

6. Es reparteix amb carinyu l'abundància de fuet

I així és com s'aprova un examen: menjant un bocata a 200 metres de la biblio, per estalviar temps.

Val a dir que ens hi vam passar més estona del que ens haviem proposat però, després de tot... les converses de sobretaula també alliberen una mica el cap, que en època de reclusió estudiantil, també ajuda.

Gràcies pels dies de biblios ;)

(Vale, no és tan guai com el repor de l'excursió de l'Eva, però és el més emocionant al que puc fer fotos aquests dies!...)