Essent educats, canviarem el món?

Fa un parell de dies que se'm planteja aquest dubte. Per contextualitzar, té a veure amb la tasca voluntària que jo com molts d'altres al país i al món duem a terme des de l'escoltisme, però té una acepció molt clara amb la societat tal qual: si eduquem als infants i joves en una sèrie de valors que els faran esdevenir persones més sinceres, responsables amb ells i els altres, crítiques, constructives... haurem canviat el món?

Estem posant per cas que a tots ja ens aniria d'allò més bé que cadascú fes seu els valors de l'escoltisme, perquè ens semblen molt vàlids per a ternir-los com a societat. Com no els plantejaré tots ara, em serveixo d'un text que m'ha fet pensar també en aquest meu dubte:

Estimats escoltes:

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia que li arribes l'hora de la mort i no tingués temps abocar-lo. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat.

Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi. He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cada u de vosaltres.

Jo crec que Déu ens posa en aquest món tan bell per a ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-vos sans i forts mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.

L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per a conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.

Però el camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l'altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu "Sempre a punt" per a viure feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.

El testament - Robert Baden-Powell (fundador de l'escoltisme)

Deixant de banda la fermesa de la creença en déu, perquè la opció espiritual no deixa de ser això, una opció de cadascú, en aquest text s'hi troba el que és per a mi el rovell de tot plegat: procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut. I la pregunta és, haver estat educat (educand i/o educador) és haver fet tot allò que s'ha pogut?

Una de les coses que m'agrada del testament, tot i que és molt integrista i tot el que es vulgui, és la referència a la idea essencial, la claredat del pensament: en això de sigueu fidels sempre a la vostra promesa escolta (a allò que hem promès que fariem per a nosaltres i per als altres) crec que cadascú hi ha de trobar una idea pròpia, la seva pròpia lectura d'aquestes paraules.

Jo no vaig fer la promesa escolta, així entesa com a jo davant del meu grup proper d'iguals o com n'hi vulguis dir. Però crec que tot escolta fa una promesa (escolta), encara que sigui cap a ell/a. Diguem-li la forma d'entendre aquest missatge essencial de "deixar el món una mica millor". En el meu cas, aquesta forma d'entendre aquest missatge ha arribat a un punt en què penso que sense l'acció del present no hi haurà acció al futur. És a dir, que crec amb fermesa que la educació és el motor de canvi social en el transcurs del temps cap al futur, però que mentre ens anem educant (nosaltres, a ells... la societat), la realitat no deixa d'existir aclapadorament. I la realitat segueix sent d'aquella manera que no ens acaba de fer el pes.

Per això em pregunto, serà la educació la clau única i essencial d'aquest canvi, o ens cal alhora posar-hi les mans a l'obrador? Jo crec que és una relació indissoluble, i els qui en som conscients de la importància de la llavor que esdevindrà amb la feina a llarg plaç també hem de saber trobar els mitjans per fer feina a curt plaç.

Deixant de banda la reflexió, el testament és un text que m'agrada molt pel seu contingut positiu i l'esperança que hi traspua a través de les paraules.