Quan passo el portal hi ha tres homes a dins de l'ascensor, corpulents i amb algunes bosses a les mans.
Un d'ells encara sosté la porta i quan em veu em diu "subes?". Com que físicament és poc probable que hi capiguem folgats, decideixo esperar a que el deixin lliure. "No, pugeu pugeu".
Des del darrere de l'ascensor es sent "como?", com qui acaba de sentir per primer cop el swajili, i el que aguantava la porta la deixa anar.
Ho sento, però no m'he pogut aguantar el riure.
Un d'ells encara sosté la porta i quan em veu em diu "subes?". Com que físicament és poc probable que hi capiguem folgats, decideixo esperar a que el deixin lliure. "No, pugeu pugeu".
Des del darrere de l'ascensor es sent "como?", com qui acaba de sentir per primer cop el swajili, i el que aguantava la porta la deixa anar.
Ho sento, però no m'he pogut aguantar el riure.
4 també escriuen:
ja se sap...
els marquem? ;)
Tu el quitrà i jo les plomes
Aquesta és la típica situació de riure per no plorar!
No sé a q fa referència això de marcar-los però m'heu fet com a por!;)
jejeje
Vagi bé!
Bones!
Buen post! [a pesar de que me lo hayan tenido que explicar un poco...jeje]. Paso por aquí de vez en cuando, desde hace poquito, eso si, y decirte que muy buen blog!
Salut i endavant!
Publica un comentari