Dos moments

Avui, que ja és el dia després, em quedo amb dos moments d'ahir, el dia de l'Anna i el David.

El primer, aquest:

I del matrimoni, què en dius mestre?

Heu nascut junts, i junts seguireu per sempre més. Però deixeu que hi hagi espais en la vostra unió. I que els vents dels firmaments dansin entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus de l’amor.
Deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begueu d’una sola copa.
Doneu-vos el pa l’un a altre, però no mengeu de la mateixa llesca.
Estigueu joiosos, canteu i danseu junts i sigueu feliços, però deixeu que cada un de vosaltres pugui restar sol, com soles estan les cordes del llaüt per bé que la mateixa música les faci vibrar.
Doneu els vostres cors, però no en custòdia l’un a l’altre. Car només la mà de la vida pot contenir els vostres cors. I romaneu junts, però no massa a la vora l’un de l’altre: ja que les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer creixen l’un a la vora de l’altre.

Gilbran Khalil Gibran: El profeta.

El segon, el ball, al so d'en Feliu:



El demà comence ara.