La millor ciutat

Fa uns dies, per coses de la feina, em va tocar trucar a Telefònica per un problema amb el servei de telefonia mòbil. Així que un cop havia respirat fons, vaig picar el número d'atenció gratuïta.

Em va contestar un noi que parlava castellà amb accent de llatinoamericà. No sabria dir ben bé d'on (trets els argentins i els urugayos, a qui podria arribar a reconèixer), però era ben clar que no era natural d'Alcorcón.

Després d'algunes preguntes, em va demanar de quina província trucava. "De Barcelona", vaig dir. Em va tornar a preguntar, la població. Altre cop, el mateix. Em va demanar que em mantingués a l'espera i va començar la musiqueta d'espera.

Uns segons després, la música va acabar, i vaig sentir altre cop aquella veu d'una manera poc clara, com deia "sí, de Barcelona". Una altra persona li deia no sé què, i ell replicava "dicen que es la mejor ciudad de España". La música va tornar a sonar breument, i al cap d'uns segons la veu es disculpava rutinàriament, per l'espera.

Em sembla curiosíssim. Després de tot, encara haurà quallat la idea del Clos, de la millor ciutat del món.