Ahir vaig arribar a pensar que, de cop i volta, havia tingut una revelació, pel signe de la bandera blanca amb creu roja de Sant Jordi, o qualsevol altre agent metafísic, ja que crec que recordar que mai abans havia donat gaire voltes a per què Sant Jordi no era festiu. Tampoc recordava haver-ho xerrat amb altre gent. Però vet-ho aquí que vaig sentir a dir a diverses persones el per què el 23 d'abril no era festiu.
Pel que fa a mi, ho hauria de ser, per diverses raons. Perquè acaba essent una situació de consens forçats als despatxos, per tal de deixar la feina i anar a fer un volt (sobretot, quan el dia és assolellat). Perquè no a totes les feines es pot arribar a aquest acord (i per tant, no hi ha passeig ni gaudi de Sant Jordi). Perquè em passaria el dia passejant la Rambla Catalunya amunt i avall - obres incloses - remenant llibres i fent descansos per fullejar-los. I per llegir dos o tres diaris (dels de veritat), a l'ombra del cafè amb llet i croissant de torn.
Per altra banda, entenc que hi hagi al·legacions a que sigui festiu, per exemple com llegia a un altre bloc, pel fet que acabaria produint-se l'efecte pont similar al que ha anat desmereixent altres dates assenyalades com l'1 de maig (o és que vosaltres aquests dies no pregunteu aquí i allí, què fas pel pont?, tot donant per descomptat que la data de la causa és més aviat un simbolisme històric i prou). O bé, sense entrar a teoritzar perquè no tinc la capacitat, si ens hem de permetre un dia festiu nou, si com diuen alguns el que haurien/m de fer a l'estat espanyol és treballar més.
Hi ha una de raó a favor però, que em té meravellada, i que em fa repensar-me si val la pena trencar llances en pro de la festivitat de Sant Jordi. És la d'Albert Rivera de Ciutadans, que proposa canviar la Diada Nacional de Catalunya de l'11 de setembre al 23 d'abril, per tal que "amb aquesta data tots els catalans es sentin plenament còmodes" ja que promou "valors del civisme, la pluralitat i la cultura".
Aquest noi, abans de parlar de civisme i cultura, potser convindria que per Sant Jordi li regaléssin un parell de lectures ben triades, i comencés a degustar el valor del respecte i la responsabilitat pública.
Pel que fa a mi, ho hauria de ser, per diverses raons. Perquè acaba essent una situació de consens forçats als despatxos, per tal de deixar la feina i anar a fer un volt (sobretot, quan el dia és assolellat). Perquè no a totes les feines es pot arribar a aquest acord (i per tant, no hi ha passeig ni gaudi de Sant Jordi). Perquè em passaria el dia passejant la Rambla Catalunya amunt i avall - obres incloses - remenant llibres i fent descansos per fullejar-los. I per llegir dos o tres diaris (dels de veritat), a l'ombra del cafè amb llet i croissant de torn.
Per altra banda, entenc que hi hagi al·legacions a que sigui festiu, per exemple com llegia a un altre bloc, pel fet que acabaria produint-se l'efecte pont similar al que ha anat desmereixent altres dates assenyalades com l'1 de maig (o és que vosaltres aquests dies no pregunteu aquí i allí, què fas pel pont?, tot donant per descomptat que la data de la causa és més aviat un simbolisme històric i prou). O bé, sense entrar a teoritzar perquè no tinc la capacitat, si ens hem de permetre un dia festiu nou, si com diuen alguns el que haurien/m de fer a l'estat espanyol és treballar més.
Hi ha una de raó a favor però, que em té meravellada, i que em fa repensar-me si val la pena trencar llances en pro de la festivitat de Sant Jordi. És la d'Albert Rivera de Ciutadans, que proposa canviar la Diada Nacional de Catalunya de l'11 de setembre al 23 d'abril, per tal que "amb aquesta data tots els catalans es sentin plenament còmodes" ja que promou "valors del civisme, la pluralitat i la cultura".
Aquest noi, abans de parlar de civisme i cultura, potser convindria que per Sant Jordi li regaléssin un parell de lectures ben triades, i comencés a degustar el valor del respecte i la responsabilitat pública.
Entrades
2 comentaris:
Fins ara jo també creia que Sant Jordi havia de ser festiu... Tinc amics que es van agafar festa de la feina per poder viure l'ambient dels carrers i em van fer molt enveja... Però, vist des d'aquest punt de vista, crec que tens raó: si fos festiu, aprofitaríem per fer pont, i ni tan sols una festa tan arrelada com aquesta es salvaria de les escapades a cases rurals o a visites llampec amb l'AVE cap a Madrid... :(
A partir d'ara ja no em queixaré més quan arribi Sant Jordi i no pugui sortir a voltar pels carrers fins a la 7 de la tarda quan plegui de la feina!
Doncs jo segueixo pensant que hauria de ser festiu... encara que també em tira enrere el tema Albert Rivera!
Pel que fa a que segur que faríem pont i es perdria no ho crec, la veritat! Potser el que acabaria passant seria que passejaríem per les paradetes d'una ciutat que no seria la nostra, però no crec que ens deixéssim perdre aquest moment!
I potser si que fem massa festes, però jo personalment canvio la constitució, la hispanidaz i la Immaculada per Sant Jordi, mira 3 per 1... que vols que et digui!!:P
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada