A París vaig atipar-me de fer fotos d'Eros i Psique. Quan dic atipar-me, vull dir atipar-me. En teniu una aquí. Per si us fa mandra llegir la wikipèdia, és el que en diuen la personificació de l'amor.
Però la història és més divertida del que sembla al principi. Pel que fa a mi, innocent, ho vaig descobrir a unes hores de veure la imatge típica d'aquest parell, uns passadissos enllà del Louvre.
Això de la mitologia grega era el Falcon Crest de l'època. Resulta que Afrodita (deessa de la bellesa) estava gelosa de Psique, i va enviar el seu fill Eros (el cupido que coneixem, l'amor) a que li clavés una fletxa d'or oxidat, per tal que s'enamorés de l'home més lleig i horrible de la terra. Però vet-ho aquí, que Eros se'n va enamorar en veure-la, i se la va endur volant fins al seu palau. Com que no volia que la seva mare se n'assabentés, la deixà a una habitació a les fosques. Un dia, Psique n'està fins al cap damunt i necessita veure el rostre del seu estimat (diga-li estimat, diga-li segrestador... però així era l'amor, a l'època), induïda per les seves germanes, que li venen a dir que segur que és un monstre i que per això la té en la foscor, perquè no el vegi. Fins aquí és la ventafocs versió grega. Però ara arriba el puntillo amargant de tragèdia: Una nit encén una lampara, amb tant mala fortuna que una gota d'oli cau sobre Eros i es desperta, i aquest la abandona.
Però la història és més divertida del que sembla al principi. Pel que fa a mi, innocent, ho vaig descobrir a unes hores de veure la imatge típica d'aquest parell, uns passadissos enllà del Louvre.
Això de la mitologia grega era el Falcon Crest de l'època. Resulta que Afrodita (deessa de la bellesa) estava gelosa de Psique, i va enviar el seu fill Eros (el cupido que coneixem, l'amor) a que li clavés una fletxa d'or oxidat, per tal que s'enamorés de l'home més lleig i horrible de la terra. Però vet-ho aquí, que Eros se'n va enamorar en veure-la, i se la va endur volant fins al seu palau. Com que no volia que la seva mare se n'assabentés, la deixà a una habitació a les fosques. Un dia, Psique n'està fins al cap damunt i necessita veure el rostre del seu estimat (diga-li estimat, diga-li segrestador... però així era l'amor, a l'època), induïda per les seves germanes, que li venen a dir que segur que és un monstre i que per això la té en la foscor, perquè no el vegi. Fins aquí és la ventafocs versió grega. Però ara arriba el puntillo amargant de tragèdia: Una nit encén una lampara, amb tant mala fortuna que una gota d'oli cau sobre Eros i es desperta, i aquest la abandona.
I aquesta imatge és la Psique que no és tan coneguda, que s'exposa a una sala del Louvre en contraposició a la estàtua del seu estimat, i que es titula "Psique abandonada".Al peu de la figura s'hi llegeix Psyche perdit l'amour en voulant le connoitre.
Doncs no en sabien ni res els grecs, de la vida. Ai las! L'amor per l'amor, sense preu ni excusa. Després de l'abraçada de l'amor, arriba l'abandó...! Però quina és la millor opció, viure en la penombra o veure l'amor?
Aquí ja es podrien tancar les cortines, però el cert és que al final l'eclosió de la tragèdia no és tant com sembla, i fins i tot es podria dir que hi ha un final feliç, amb retrobada amb la sogra i tot (podeu llegir-ho sencer aquí).
I sabeu què? Afrodita era molt més lletja...
Entrades
2 comentaris:
És que les Afrodites sempre són més lletges!
No val la pena sentir-se abandonada per un nen amb calçotets que pel seu complexe d'inferioritat estableix una relació amb normes tan poc igualitàries!
;)
Psique, tú vales mucho!!! jejeje! y que te quiten lo bailao!
Llegint el teu post m'ha vingut al cap aquella frase que diu la guineu al Petit príncep: “Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.”
(Sé que la combinació mitologia grega i petit príncep és una mica forçada però vés...ja em passa això de fer curtcircuits de tant en tant!
Partint de la base que jo això de l'amor no ho entenc mai gaire!:P)
Cuida't!
Publica un comentari a l'entrada