Segur que sí, que us ha passat algun cop que un paio pel carrer se us queda mirant i us diu "Hola" i quelcom més de seguit - si arriba - amb la boca petita. No voldria posar a un mateix sac el tipus de persona de qui he rebut aquest acte comunicatiu, però de ben segur que algunes ja teniu un prototipus borrós en ment. Així que ja em serveix aquest mateix.
Tornava del super amb una bossa a la mà. Ja em coneixeu, i en general no faig caure de cul a la gent, tot i que es podria dir que quan una s'arregla pot arribar a ser resultona. Però no era ben bé el cas, perquè un dimecres a les 20h amb tot el dia gairebé passat - ai no, i el que quedava per fer! - no estic gaire resolta, si és que ho podem traduir així al català. Doncs creuant la cruïlla pel xamfrà (malameeent... sense criatures a la vista, però!), un paio que anava direcció a la seva furgoneta se'm queda mirant i em diu "Hola". Ja podem imaginar, si teniu el prototipus al cap, que no és la salutació que et fa un nen de 6 anys, ni ta mare quan obres la porta, ni els col·legues quan arribes - fins i tot tard. Ja sabem del que parlem. I jo sempre penso "Hola... què?" i passo de llarg.
Imagina't que per un moment se m'acut deixar de caminar i respondre-li "Hola". Ni cal que sigui un "Hola" presumptuós, una resposta cordial. Que passaria? seguiria el rotllo o es quedaria parat?
Tot això per anar a parar que l'únic i exclusiu "Hola" que esperava avui era el d'ell, i no ha pogut ser.
Ho haurem de deixar per una altra nit, maco. Avui et dono una treva.
boomp3.com
Tornava del super amb una bossa a la mà. Ja em coneixeu, i en general no faig caure de cul a la gent, tot i que es podria dir que quan una s'arregla pot arribar a ser resultona. Però no era ben bé el cas, perquè un dimecres a les 20h amb tot el dia gairebé passat - ai no, i el que quedava per fer! - no estic gaire resolta, si és que ho podem traduir així al català. Doncs creuant la cruïlla pel xamfrà (malameeent... sense criatures a la vista, però!), un paio que anava direcció a la seva furgoneta se'm queda mirant i em diu "Hola". Ja podem imaginar, si teniu el prototipus al cap, que no és la salutació que et fa un nen de 6 anys, ni ta mare quan obres la porta, ni els col·legues quan arribes - fins i tot tard. Ja sabem del que parlem. I jo sempre penso "Hola... què?" i passo de llarg.
Imagina't que per un moment se m'acut deixar de caminar i respondre-li "Hola". Ni cal que sigui un "Hola" presumptuós, una resposta cordial. Que passaria? seguiria el rotllo o es quedaria parat?
Tot això per anar a parar que l'únic i exclusiu "Hola" que esperava avui era el d'ell, i no ha pogut ser.
Ho haurem de deixar per una altra nit, maco. Avui et dono una treva.
boomp3.com
Entrades
6 comentaris:
Ara m'he recordat dels homes (nois) als que deiem "hola", jajaja! Te'n recordes d'aquelles temporades d'alteració hormonal? Que dura que és l'adolescència...
Sovint és cert, com dèia el Pablo en aquell post, que anem pel carrer sense escoltar el que ens envolta, que hi ha gent que ningú se l'escolta, i potser la relació de la gent a les ciutats milloraria si ens escoltéssim una mica més els uns als altres. Però clar, estem taaaan ocupats i sempre tenim tanta pressa.
Ma mare a la que agafa el mateix autobús mes de dos dies seguits ja es fa amiga d'algú:PP
Doncs Lor ara mateix no me'n recordo, però m'ho puc arribar a imaginar ;)
Sí, què dura és l'adolescència, aquesta etapa ja acabada (...)
Anna no acabo d'entendre molt bé el que dius: em sembla que el Pablo es referia a gent que volia explicar coses, no lligar ;)
Hola.
Vull comentar un altre post. Puc?
...
Quien calla otorga. Em refereixo al post: "De malparits, el món n'és ple" del 12.3.08. Aleshores vaig dir que apostava perquè tot plegat es tractava d'una llegenda urbana...
Avui després de rebre un mail de l'estil: elperritoviveennostrosquenosevuelvarepetir he decidit esbrinar el que de tot plegat.
Això m'ha dut a un seguit de mails que han començat per la "Bienal Costarricense de Artes Visuales" i que ha acabat amb un mail al propi "artista" guillermo vargas. Ell mateix m'ha confirmat l'"obra" i m'ha remés al seu blog, que no donaré per no donar-li més publicitat.
Se m'ha despertat la vocació periodistica...
L'enllaç que havia deixat amb el post explicava perquè l'OOXML no era bo, declarar-lo com a estàndar. No se si és el que et referies en el comentari ;)
Publica un comentari a l'entrada